Com molts sabeu, el Govern espanyol està elaborant el pla de conca de l'Ebre. Segons la Directiva Marc de l'Aigua, els plans de conca han de fixar un cabal mínim d'aigua que garanteixi el bon estat del riu. Tots els estudis científics indiquen que el cabal mínim és imprescindible pel medi. Però tot indica que l'Executiu espanyol vol establir el cabal mínim com el sobrant de les concessions d'aigua.
Continua llegintMolts lectors m'heu demanat on podíeu trobar el vídeo de l'Acte d'Estat que vam celebrar dimecres passat a la nit a la Faràndula de Sabadell. Us passo l'enllaç.
Espero que l'esperit d'unitat que vam viure vagi impregnant la societat a poc a poc. Tant de bo!
Joan Lluís Vives i March neix a València el 6 de març de 1492, el mateix any en què els Reis Catòlics decreten l’expulsió de les corones de Castella i d’Aragó de tots els jueus que no es converteixin al cristianisme. I, de fet, durant la seva infància i adolescència, la seva família pateix una constant persecució per part de la Inquisició, que dubta –no sense fonaments– de la sinceritat de la seva conversió.
Aquest cap de setmana la UE i el Marroc celebraran la primera cimera després que la Comissió Europea atorgués l'Estatut Avançat a aquest país fa prop d'un any. Un dels temes de debat públic serà l'acord comercial a què la Comissió Europea i el Govern marroquí han arribat. Sembla que la Comissió pretén obrir el mercat marroquí de serveis i que, a canvi, està disposada a augmentar els contingents dels productes agrícoles que poden entrar a la UE.
Continua llegintEl Govern de Zapatero ja ens té acostumats a fer promeses que després no compleix. Un exemple més va ser la promesa d'ampliar els àmbits en què el català es podia utilitzar a la UE. Així, el Govern espanyol va signar el 2005 acords administratius amb cinc institucions europees, entre les quals el Consell de la UE, la Comissió Europea i el Defensor del Poble Europeu, per utilitzar-hi el català.
Continua llegintDes d'un punt de vista mediàtic, les consultes d'avui tenien menys interès que les del 13 de desembre. Bàsicament, perquè no hi ha cap gran 'novetat mediàtica'. En canvi, les consultes del 25 d'abril segurament generaran més interès dels mitjans de comunicació, perquè hi ha ciutats grans que votaran. Però precisament per la manca d'atenció mediàtica, és sorprenent que la mobilització dels voluntaris sigui igual o superior a la de la primera onada.
Continua llegintAvui al matí he anat a Ponent a veure les consultes d'Agramunt, Butsènit, Montgai, Bellpuig i Vilanova de Bellpuig. Crec que una de les coses que ha aconseguit el moviment de les consultes és aproximar els diversos sectors de l'independentisme. A llimar unes diferències que, en els últims anys, s'havien anat eixamplant, i que molts creien que havien arribat a un punt de no retorn. Semblava que era impossible qualsevol reconciliació.
Continua llegint
Pau Claris va morir el 27 de febrer de 1641 a tres quarts de dotze de la nit. Un mes abans, el 26 de gener al matí, un nombrós exèrcit hispànic havia estat severament derrotat als vessants de Montjuïc i davant les muralles de Barcelona. Pocs dies després que, el 16 de gener, les institucions catalanes van trencar els lligams de fidelitat amb Felip IV.
Feia pocs mesos que la convocatòria de la Junta General de Braços havia representat el moment decisiu en el trànsit que va convertir les revoltes de la primavera de 1640 en una veritable revolució.
Tretze diputats del Parlament Europeu hem creat un grup anomenat 'Friendship' per tal d'afavorir una sortida al conflicte basc a través del diàleg. Entre els diputats hi ha Bairbre de Brún, del Sinn Féin, amb una gran experiència sobre resolució de conflictes. De fet, m'explicava que ara mateix el Sinn Féin està seguint una estratègia d'intentar generar confiança en els sectors unionistes.
Continua llegintDes que vaig arribar al Parlament Europeu m'he reunit en dues ocasions amb els representants del Congrés Mundial Amazic, entre els quals, el seu president, en Rachid Raha. No cal dir que la situació dels berbers del Magreb és molt complicada: l'Estat autoritari marroquí reprimeix durament qualsevol manifestació amaziga. Nosaltres, des de l'Eurocambra, hem de fer pressió perquè la UE condicioni els acords comercials amb el Marroc a mesures democràtiques en favor dels ciutadans (mesures d'aprofundiment democràtic, reconeixement de la llengua amaziga, reconeixement dels drets polítics dels saharauis, etc.
Continua llegint
Escrits al vol |
|
|
|
|
|