El diumenge 19 de desembre de 1154, a l’abadia de Westminster, Enric Plantagenet (comte d’Anjou, de Maine, de Turena i duc de Normandia) i Elionor (duquessa d’Aquitània) són coronats reis d’Anglaterra i esdevenen la parella més poderosa d’Europa.
Es tracta, certament, de dos personatges d’una enorme magnitud política. I, sens dubte, ella ha estat una de les dones més excepcionals del darrer mil•lenni. Tenia uns amplis coneixements de llatí, música i literatura. I, en aquest sentit, hem de tenir present que era néta de Guilhem de Peitieu, el primer autor conegut d’un poema d’amor escrit en llengua vulgar i conegut amb el significatiu sobrenom d’el Trobador. A més, era una consumada geneta i una experta caçadora, destinada, des de ben jove, a governar el ducat. De fet, els senyors aquitans la juren hereva el 1136, quan tan sols tenia 14 anys. Pocs mesos després, el Divendres Sant de 1137, el seu pare mor durant un pelegrinatge a Santiago de Compostel•la. El rei de França aprofita aquest fet per casar-la amb el seu fill, el futur Lluís VII, en un intent de vincular Aquitània al patrimoni de la família reial francesa.
Alguns anys després, però, el 1152, ella força l’anul•lació d’aquest primer matrimoni i, tan sols sis setmanes després, es casa amb el futur rei d’Anglaterra amb qui té vuit fills, entre els quals destaca Ricard Cor de Lleó. A més, però, aquesta reial parella tenia un fillol català, el futur Alfons el Trobador de Catalunya, Aragó i Provença, atès que Elionor era cosina germana de la nostra Peronella d’Aragó. De tal manera que aquest primer comte rei de la nostra història té el mateix sobrenom que el seu mític besavi, amb qui comparteix l’interès per la lírica.
Anglesos, occitans i catalans compartim, doncs, una intensa història d’amor.
Realment, aquests exvotants d'ERC (crec que en volta més d'un per aquí) ja cansen. I és que foten llenya a tort i a dret... quan toca i quan no toca. El cas és anar dient les mil pestes d'ERC.
Ja n'hi ha prou! Fins i tot els més crítics amb ERC no es creuen que tot ho facin tan malament.
Si sou convergents, digueu-ho clar i no passa res; però no cal que ens anem tirant merda a sobre contínuament (també ho dic pels esquerranets que ho fan a la inversa). Com se'n riuen a la caverna ... Llegir més
A quest exvotant d'ERC, el vinc llegint des de fa cert temps. Es veu que els d'ERC li deuen haver fet molt grossa, perquè no desaprofita cap ocasió per a fotre'ls a parir, en qualsevol dels conceptes que facin olor d'aquell partit. Aquesta seua actitud, ha esdevingut en una mena de paranoia. A mi, com a molt d'altres militants, votants o simpatitzants d'ERC, ens considerem traits per l'equip governant d'aquesta formació. Jo particularment estic en el dubte de si els tornaré a votar. Però el... Llegir més
suposo que continua publicant en aquest diari perquè a ell ningú no li ha imposat res. Entre altres coses perquè n'és un dels responsables. No sé si ets ximple o és que no t'expresses bé.
Per aquí tinc una cançoneta de l'avi de la noieta:
Tant las fotei com auziretz:
cent e quatre-vinz et ueit vetz,
que a pauc no i rompei mos corretz
e mos arnes;
e no us puesc dir lo malavegz
tan gran m'en pres.
Que dedica a l'Agnès i l'Ermessenda que el prengueren per mut i se'n volgueren aprofitar.
Visca la Terra i visqui el Junqueras a Brussel·les
avís legal En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.