En aquests temps confusos és difícil prendre determinacions sobre els nostres compromisos presents i futurs. Ara per ara, la nostra societat no acaba de consensuar els grans objectius col•lectius, i encara menys les estratègies per assolir-los. Els partits polítics viuen una veritable ebullició de corrents i sectors. I l’anomenada “societat civil” sembla decidida a emular-los amb la creació de tota mena de plataformes. Tan és així que tots plegats tenim dificultats per saber quantes són i, encara més, per desxifrar els subtils matisos que les diferencien. Gairebé amb tota seguretat, la majoria de nosaltres tenim llaços de simpatia o fins i tot d’amistat amb molts dels líders d’aquests grups polítics i amb els promotors d’aquestes associacions. I, sovint, la decepció que ens provoquem els uns als altres des d’un punt de vista individual és proporcional a l’amor que sentim per la causa que tots plegats representem. I, davant d’aquest panorama tan complex, com podem saber quin és el camí que cal seguir? En cas de dubte, s’ha de triar sempre el bàndol més honest. Tot i així, quan l’enfrontament esdevé “sagnant”, la majoria dels humans tria el bàndol més fort, i identifica la maximització de la seguretat com la millor de les opcions.
Precisament, per aquesta raó, els enemics de la llibertat de Catalunya aixequen tan sovint l’estendard de la por, conscients que moltíssims catalans estan disposats a renunciar a quasi tota la felicitat a canvi de tan sols una mica de tranquil•litat. Malauradament, alguns dels nostres també fan un ús indecent de les pors dels seus companys, per intentar perpetuar els seus miserables privilegis. De tal manera que no ens haurien d’estranyar les “onades generacionals” que un cop rere un altre –al llarg de la història– han sentit la necessitat i el deure d’escombrar les esterilitzants estructures dels seus respectius passats. Encara que, en cada una d’aquestes bugades, hi acostumem a perdre un llençol i –en ocasions– fins i tot bous i esquelles. En conjunt, als “vells” els acostuma a faltar generositat amb les potencialitats del futur, i als “nous”, respecte per la continuïtat de l’obra feta. Així, doncs, quin és el futur que ens espera? Què es pot fer des de l’honestedat, la generositat i el respecte per contribuir a l’assoliment dels nostres somnis de llibertat?
La realitat és tan complexa que tan sols podem abordar-la des d’una rigorosa modèstia intel•lectual i emocional, conscients que mai sabrem del tot si hem encertat en les nostres decisions. I, sens dubte, això ens obliga a ser prudents, perquè és possible que –malgrat posar-hi tota la bona voluntat– les nostres passes individuals ens apropin a l’abisme col•lectiu. En qualsevol cas, però, tampoc podem permetre que la prudència ens faci traïdors. El nostre compromís amb la causa de la justícia ens obliga a prendre determinacions. Sens dubte, cal esperar que la fruita sigui madura, però no podem oferir-la als nostres fills quan ja estigui podrida. En ocasions, la història sembla cíclica, però també és evident que hi ha oportunitats que no tornen mai.
Sigui com sigui, la millor guia per a la nostra actuació la trobarem precisament en el compromís. I, més en concret, en el compromís amb l’esforç, perquè –probablement–l’esforç davant les dificultats és l’únic valor moral objectivable. En cas de dubte, doncs, hauríem d’escollir aquells que han triat el camí social, cívic i acadèmic més allunyat de la comoditat. En el nostre país sobrem “especialistes” en alliberament nacional, que –malauradament– encara no hem alliberat cap país; i, malgrat aquesta migradesa del nostre currículum “alliberador”, ens omplim la boca de sobirania i independència. Ara –com sempre–, ens cal excel•lència en el discurs i rigor en la feina. Necessitem que cada un de nosaltres faci la seva tasca el millor possible. No hi ha receptes màgiques. Sempre més a poc a poc del que desitjaríem, farem camí pels difícils i fructífers viaranys del diàleg entre crítica i experiència. Tan sols els deshonestos n’han de quedar exclosos. I el mèrit de la victòria serà proporcional a la magnitud del repte.
“Catalans sapiguem fer-nos dignes de Catalunya! Cadascú al nostre lloc i Catalunya al cor de tots!”
Bona tarda,Oriol! Gràcies per les teves respostes.En cap moment he escrit que fessis un atac indiscriminat contra els dirigents del nostre país. Si cal, ja ho faig jo. Perque estic molt descontenta des de fa molt de temps. Molt decebuda.Com tu? Però per no acabar de perdre les esperances, potser hauriem de canviar els primers actors, els que ens representen? Però aquests nous actors haurien de guanyar la meva confiança. I per aconseguir-la haurien de ser honestos, conscients de les seves pa... Llegir més
Els problemes en la xarxa de transports produïts en gran part per un abandonament en les infraestructures, la manca d'inversions en general, l’ofegament financer del nostre país, l’intervencionisme estatal en les competències autonòmiques, la presa de consciència de la societat civil, el descontentament per una certa incompetència dels "nostres" polítics... són els motius que van portar a centenars milers de persones a manifestar-se pels carrers de Barcelona, el passat 1 de... Llegir més
Bon dia, Bastaixa! (2ª part)<br /> Pel que fa a la prudència, jo no reclamo pas un retorn al "seny" noucentisme. De fet, aquest és un concepte que he intentat explicar en algun dels meus llibres, com el resultat del moment històric concret que vivia Catalunya a principis del segle XX. És a dir, el "seny" no és pas una característica genètica dels catalans; sinó una adquisició cultural destinada a adaptar-nos millor a un context advers. I, en la mesura que és ... Llegir més
Benvolgut Oriol, quasi sempre estic dácord amb tu, pero de vegades m´esgarrifo llegint alguns comentaris en altres webs catalanes (no m´agrada la paraula catalanista, perque em fa sentir la catalantat com a quelcom artficial) malgrat que jo soc d´esquerres, no crec en una independencia nomes desde les esquerres, crec que Catalunya es la terra, no la ideologia, i que catalans son els que la estimen i s´asimilen a ella, no els que els hi venen donats uns congnoms per naixença, d´aixo desgr... Llegir més
Hola Miquel,<br /> Malgrat està escrit fa més de mig segle, el llibre de Josep Trueta, sobre el qual em demanes opinió, em sembla una molt bona aproximació a la realitat catalana. Es tracta d'un llibre publicat en anglès i concebut per donar a conèixer la realitat històrica catalana al món anglosaxó. En una línia similar, també tenim el "Resum d'Història de Catalunya" de Ferran Soldevila que va fer de professor a Anglaterra; i "Notícia de Catalunya" de Jau... Llegir més
avís legal En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.
161 lectures
imprimir
enviar a un/a amic/ga
compartir
oriol@junqueras.cat
21 comentaris
Segueix-me al Twitter
Fes-te'n admirador
