Molt lluny d’aquí, en concret a 22.000 km, i al mig de l’oceà Pacífic, hi ha un arxipèlag que, sorprenentment, forma part del territori francès, la Nova Caledònia. Aquestes illes van ser considerades una colònia francesa des de la primera meitat del segle XIX fins al 1946. Als anys 80, els enfrontaments entre França i el Front de Libération National Kanak Socialiste (FLNKS), que propugnava la creació de l’Estat Independent de Kanaky, van derivar pràcticament en una insurrecció general. Els dos bàndols es van veure obligats a iniciar unes negociacions que van concloure el 26 de juny de 1988 amb els Acords de Matignon, que preveien un estatut transitori per a un període de deu anys i, atenció, posteriorment un referèndum d'autodeterminació. El mateix president François Mitterrand, líder de l’esquerra francesa jacobina, va signar el decret que autoritzava la consulta d’independència. És a dir, Mitterrand va acceptar que, més enllà del projecte nacional francès, hi havia la democràcia, el dret a l’autodeterminació.
El maig del 1998, en finalitzar el període transitori de deu anys, però, els representants de les dues parts van signar l'Acord de Nouméa, que ampliava les competències autonòmiques i que, al mateix temps, posposava el referèndum d'autodeterminació fins algun moment entre el 2014 i el 2018.
Aquest cop, però, tot fa pensar que el termini es complirà, sobretot tenint en compte que a les eleccions del 10 de maig d’enguany, els partits independentistes van pujar de 18 a 23 escons d’un parlament autonòmic de 54 representants.
És cert que, tal com van explicar els líders independentistes canacs al Parlament Europeu el 16 de setembre, l’Estat francès reprimeix el moviment sindical secessionista de l’arxipèlag amb molta més duresa que els sindicats que actuen a l’hexàgon. Prova d’això, diversos líders sindicals de Nova Caledònia estan empresonats. Una repressió desmesurada, fruit, almenys en certa mesura, de l’herència d’una mentalitat colonialista, que pretén afeblir el moviment independentista. Però alhora, també és cert que l’Estat francès ha reconegut el dret a l’autodeterminació de Nova Caledònia. És a dir, ha obert la porta a renunciar a part de la seva sobirania reconeguda internacionalment. Durant el s.XX a Europa han sorgit 24 estats. Evidentment, la pràctica va molt per endavant de la legislació. Però, a poc a poc, amb perseverança, anem avançant.
Article publicat a El Temps el 13 d'octubre de 2009
Cal tenir present que França el 1988 va fer matar els líders més destacats de l'independentisme. Va ser així com va a conseguir aturar l'escalada cap a la independència. És un fet documentat.
Cal que tingui alguna cosa "a veure amb casa nostra"? És que només podem escriure sobre coses que tenen "a veure amb casa nostra"? És en que en Junqueras ha de passar algun examen per poder escriure sobre coses que no tenen "a veure amb casa nostra"?
Nova Caledònia pateix un règim colonial, invasor. En la època en que estem , no sembla lògic mantenir colònies a milers de quilòmetres de casa.
L´article em sembla prou interessant però clar, que té a veure amb casa nostra?.
avís legal En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.
127 lectures
imprimir
enviar a un/a amic/ga
compartir
oriol@junqueras.cat
5 comentaris
Segueix-me al Twitter
Fes-te'n admirador
