Logotip d'Els Verds - Aliança Lliure Europea al Parlament EuropeuLogotip d'Esquerra Republicana de Catalunya

Logotip Oriol JunqUEras


Article

Les llibertats bretones

7 de gener de 2010

Comentaris 4 comentaris


Charles Armand Tuffin, marquès de La Rouërie, dedica gairebé tota la vida a lluitar per la llibertat. Tant amb les armes, fins al punt d'assolir el grau de general durant la guerra d'independència americana; com amb la paraula, en participar en diverses delegacions bretones davant l'estat francès.
En les tradicionals disputes entre la Cort de Versalles i el Parlament de Bretanya, el 8 de maig de 1788, Lluís XVI signa els edictes de Brienne i de Lamoignon, que liquiden les competències polítiques i laminen les funcions judicials dels parlaments que, des de feia segles, representaven les formes de poder dels diversos territoris que, progressivament, s'havien anat incorporant a la Monarquia francesa. Així, en el cas bretó, els nous edictes són contraris a l'Acte d'Unió de Bretanya i França (1532).

D'una banda, La Rouërie defensa els vells privilegis de la seva classe social i, de l'altra, intenta convèncer els seus amics i companys de la necessitat d'adaptar-se als nous temps. A principis del 1792, impulsa la creació d'un grup per reivindicar els drets bretons i comença a flirtejar amb la lluita armada. De fet, el Regne Unit els lliura armes i diners, incloent 6.600 fusells i 4 canons.

En general, els voluntaris bretons s'oposen a l'empresonament (i a l'execució) del rei, a la "Constitució civil del clergat" i a la uniformització de les lleis per al conjunt de França. La mateixa Declaració dels Drets de l'Home avala el dret del poble bretó a decidir el seu futur. Bretanya és l'àmbit de sobirania en el qual s'han d'aprovar les lleis bretones. I, per tant, les imposicions d'una instància de poder aliena (com l'Assemblea o el Govern francesos) són contràries a qualsevol principi democràtic.
Al setembre de 1792, els revolucionaris assoleixen una extraordinària i inesperada victòria a Valmy, aboleixen la monarquia i proclamen la república.

La Rouërie es veu obligat a canviar constantment d'amagatall fins que mor –literalment esgotat– el 30 de gener de 1793. Els seus camarades l'enterren en un lloc secret, però –finalment– se’n descobreix el cadàver, que s’exhuma, es decapita i s’exhibeix públicament per a l’escarni de la causa bretona.
En moltes ocasions, les llibertats democràtiques contemporànies s'han imposat de manera poc democràtica sobre espais estatals construïts amb un seguit de pràctiques gens democràtiques. Precisament, per aquesta raó, cal acceptar la possible redefinició d'aquestes fronteres a través de l'exercici democràtic del dret a l'autodeterminació.

Article publicat a El Temps el 10 de novembre de 2009

Comentaris

Gràcies, Sr. Emili.
Jo ho faré tan bé com sàpiga i pugui. Però Europa no ens regalarà res que nosaltres no ens guanyem a casa nostra. La partida de veritat es juga a Catalunya. I Europa es limitarà (i això ja és molt) a acceptar allò que els catalans vulguem, sempre que ho expressem de forma clara i precisa.
Deixi que li posi un exemple... Quan a principis de setembre vam presentar en el Parlament Europeu un manifest en favor de la consulta d'Arenys i el dret a l'autodeterminació, m... Llegir més

Gracies per la resposta Sr Junqueras; es cert que està fent un bon treball i correcte al Parlament Europeu; disculpi el meu estil abrandat en les preguntes al nostre diputat (que es voste). Pero crec que no es suficient encara; no n´hi ha prou, tot i ser molt. CAT ha d´estar quasi permanentment present en les institucions europees; la nostra llengua ha de ser oficial; s´ha posar en questió la pertinença de CAT dins espanya, precisament per l´expoli fiscal i el maltracte de paraula i d´ob... Llegir més

Resposta al Sr. Emili:

1) El dia 5 de setembre el meu equip i jo vam presentar una carta de suport al referèndum d'Arenys de Munt que va ser signada pels diputats del nostre grup parlamentari europeu.

2) Els dies 8 i 9 de setembre vam impulsar un seguit de declaracions dels portaveus dels 4 principals grups del Parlament Europeu (populars, socialistes, liberals i verds) en contra de l'actuació de l'estat espanyol en relació a la manifestació de Falange.

3) En les setmanes p... Llegir més

Gran article el de voste Sr. Junqueras; amplament documentat i argumentat; n´estic totalment d´acord en el que diu i escriu.
Pero ¿Pregunta? Que fa voste al parlament Europeu per defensar i argumentar unes noves fronteres que reflexin una CAT independent d´espanya?. ¿ Quins projectes o escrits a la Comisio europea ha fet voste defensant i argumentat el perque d´una CAT independent en el si de la Comunitat Europea?; ¿Ja s´ha oblidat dels qui el varem votar i perque?; es CATALUNYA i el se... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament.
   

Més llegits

Darrers comentaris


Oriol Junqueras

Eurodiputat des del 7 de juny de 2009, liderant una coalició d'Esquerra, BNG, Aralar, EA, Entesa per Mallorca, Chunta Aragonesista i la Confederació Verds.
Posa't en contacte amb l'Oriol oriol@junqueras.cat

Rep els apunts al correu



   
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Twitter

Escrits al vol

Renoi, quina entrevista més intimista que em va sortir. Potser va ser perquè era la vigilia de Nadal ; ) http://t.co/oLGhUugL
9.2.2012.

Troba'ns al Twitter Segueix-me al Twitter Troba'ns al Facebook Fes-te'n admirador

© 2010, Oriol Junqueras
Alguns dels drets reservats
  • Sindicació RSS
  • Troba'ns al Twitter
  • Troba'ns al Facebook
  • Troba'ns al Flickr
  • Troba'ns al Youtube