El 10 de febrer de 1942 es concedeix el primer disc d’or de la història a Glenn Miller per la composició musical “Chattanooga Choo Choo”.
Glenn Milller neix a Clarinda (Iowa) l’1 de marc de 1904. Va ser un músic molt prestigiós i les seves grans creacions sorgeixen en plena era del swing, entre els anys 30 i 40 del segle XX.
Miller comença en el món de la música de ben petit, quan el seu pare li regala una mandolina. Ell, però, la canvia pel que serà el seu primer instrument de vent, un corn, per bé que als dotze anys comença a estudiar trombó per no abandonar-lo mai més.
Després de tocar en diferents bandes, inclosa la de la universitat on ha estudiat, el 1938 funda la seva pròpia formació amb la qual aconsegueix de fer-se un nom amb la peça “Moonlight Serenade”. En aquest moment obté un contracte amb el Casino Glen Island a Nova York. I l’èxit no fa més que créixer.
Durant aquesta etapa, Miller crea el seu propi so que el distingeix de la resta d’orquestres del moment. Es tracta que la melodia de la cançó la porti el clarinet, mentre el saxo tenor toca la mateixa nota i, 3 saxos més, fan harmonies sobre la melodia.
A partir d’aleshores vénen els gran èxits “In the mood”, “Tuxedo junction” i “Chatanooga choo choo” que li valen el primer disc d’or lliurat a la història. L’entrega la RCA Records perquè el single “Chatanooga choo choo” ha venut 1.200.000 unitats. Són les mateixes discogràfiques que atorguen el guardó als artistes seus que als Estats Units arriben al milió de discs de vinil venuts. Al llarg del temps, però, el nombre d’exemplars a vendre per obtenir un disc d’or s’ha rebaixat considerablement fins a les 50.000 còpies de l’any 2009.
Fundada el 1901, RCA (Radio Corporation of America) és una de les discogràfiques més conegudes de Sony Music Entertainment, corporació que té més de 200 segells discogràfics i és una de les empreses líders del sector.
El mateix any que guanya el disc d’or, en plena Segona Guerra Mundial, Miller s’allista a les forces aèries i, com és d’esperar, és l’encarregat de tocar per a les tropes americanes desplaçades a Europa.
El 15 de desembre de 1944 l’artista desapareix, en un principi, en un accident aeri amb un avió monomotor que surt de Londres. Mai no es troben els cadàvers dels tripulants. La banda continua sense el músic sota la direcció de Jerry Gay fins al novembre de 1945.
Que gran!!!! Recordo els viatges amb el cotxe dels meus pares quan jo era petit i Glen Miller sonant al cassette...
El següent article el vull sobre en Fausto Papetti!!!
Salut,
daNIEL.
No sé si aquest relat vol ser una metàfora quan expliques que Miller va ser un autor lliure en crear música amb sons de llibertat d'expressió. Va ser un lider mundial i la seva trajectòria no va morir sino que va continuar amb la seva formació orquestral amb el missatge que la pau s'escriu amb música àdhuc durant un període de guerra.
Potser el crit de l' independentisme amb els anys té el mateix valor intrinsec?
avís legal En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.
359 lectures
imprimir
enviar a un/a amic/ga
compartir
oriol@junqueras.cat
2 comentaris
accident, disc dor, èxit, Segona Guerra Mundial, trombó
Segueix-me al Twitter
Fes-te'n admirador
