Article

El motor eòlic

Política    

17 de gener de 2011

Cap comentari
Alemanya, Arc Mediterrani, Dinamarca, electricitat, Europa, mar del Nord, tecnologia


En les dues darreres dècades l’energia eòlica ha evolucionat a un ritme espectacular, fins al punt que un molí actual pot generar anualment 180 vegades més electricitat que el seu equivalent de vint anys enrere amb la meitat del cost per quilowatt/hora. Es tracta, doncs, d’una tecnologia que no només és una part de la solució al canvi climàtic i a la dependència dels combustibles fòssils, sinó també una font de progrés econòmic i de qualitat mediambiental cada vegada més important.

Europa és líder mundial en energia eòlica, amb una indústria centralitzada a la costa del mar del Nord, on els gegants empresarials d’Alemanya i de Dinamarca es beneficien dels immillorables recursos naturals i humans. D'una banda, els règims de vents alts i una gran extensió d’aigües poc profundes són idonis per a la instal•lació de parcs eòlics marins; i de l'altra, el teixit industrial d'una de les euroregions més rellevants d’Europa, les universitats locals i l’històric institut danès Risoe –que quedarà petit davant del recentment inaugurat Institut Fraunhofer, a Alemanya, amb prop de 400 enginyers dedicats a la recerca en energia eòlica– expliquen la posició capdavantera del nord d'Europa en la generació d'energia provinent del vent.

Per aquest motiu, Catalunya hauria d'apostar pel lideratge en el desenvolupament de l’energia eòlica terrestre i marina en el conjunt de l’Arc Mediterrani, aprofitant els remarcables recursos naturals que tenim al nostre abast. I si bé és cert que les característiques del nostre fons marí –més profund que el mar del Nord– suposen una dificultat afegida d’explotació, també ho és que ja tenim a l'abast solucions per a aquest nou repte: els aerogeneradors flotants que permetran explotar aquest recurs en aigües de fins a 600 metres de profunditat i que, de fet, són els mateixos aerogeneradors que Siemens ja ha començat a instal•lar a la costa noruega.

Fer realitat aquest lideratge requerirà enfortir el teixit empresarial i el capital humà de què actualment disposem, tot consolidant un nou pol industrial i de recerca en energia eòlica que pugui competir amb el nord d’Europa. En aquest sentit, cal subratllar com Ecotècnia, a Barcelona, ha batallat –fins fa poc en solitari– en aquest mercat en plena puixança. La compra fa dos anys per part de la francesa Alstom ha estat el camí per competir en un mercat dominat per Vestas, GE, Siemens i altres gegants; mentre que, al costat francès, Airbus i els centres de recerca ONERA a Tolosa de Llenguadoc, la Provença i Grenoble, contribueixen a conformar una àrea empresarial i de recerca amb un potencial enorme.

Però encara hi ha un altre factor determinant per a l’èxit en la implantació d’una indústria eòlica capdavantera a Catalunya i a la seva àrea d’influència. En efecte, cal que les decisions polítiques es prenguin amb proximitat al territori, de manera que sigui la Generalitat qui estudiï les potencialitats de l’energia eòlica (tant marina com terrestre) i en planifiqui la ubicació i el desplegament, en defineixi la compatibilitat amb les figures de protecció i amb els interessos públics de cada cas, en reguli els criteris d’autorització i en redacti la declaració d’impacte ambiental. Es tracta, doncs, que sigui Catalunya qui prengui les decisions en matèria d’energia.

En definitiva, el desplegament d’una indústria eòlica potent representa una gran ocasió per enrobustir la nostra economia i per cohesionar millor el país i l’euroregió mediterrània, tot enfortint-ne la sostenibilitat energètica. Cal aprofitar l’oportunitat i no deixar que els països del nord d’Europa ens guanyin la partida. Per això caldrà actuar amb decisió, assegurant, això sí, que la proliferació de parcs eòlics es faci promovent-ne el consens territorial i institucional i d’acord amb uns requeriments mediambientals adequats.

Comentaris

Comenta