L’any 2004, en la presentació dels seus primers pressupostos, el conseller Castells va afirmar que l’horitzó del seu mandat era aconseguir l’equilibri pressupostari per a l’any 2007. Com és ben sabut, però, la realitat ha estat exactament la contrària. Els anys 2007, 2008 i 2009 els ingressos han disminuït dràsticament, sense que el conseller hagi fet cap esforç significatiu per contenir la despesa, més enllà d'innombrables compareixences davant de la premsa parlant d'austeritat i de rigor. I, sens dubte, la tendència continua, tal com es va posar de manifest la setmana passada, quan el Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya va publicar l’estat d’execució del pressupost fins al mes d’abril de 2010.
En els primers quatre mesos de l'any, s'han executat el 31% dels ingressos i el 41% de la despesa. En concret, sobre un pressupost d’ingressos de 32.518 milions d’euros, en tenim 10.068 milions en drets liquidats, dels quals 9.842 recaptats. En canvi, pel que fa a les despeses, ja hem passat dels 32.518 milions previstos a 33.410 milions. Per tant, en només quatre mesos, la desviació pressupostària ja és de 892 milions d’euros. A més, d’aquesta despesa final, ja se n’han disposat 13.723 milions d’euros (el 41% del total del pressupost quan només ha transcorregut el 33,3% de l’any). I dels 9.996 milions d’obligacions reconegudes només n'hi ha 6.798 de pagades. Amb una diferència de 3.198 milions d’euros (malgrat les reiterades promeses de reduir els temps d'espera als creditors). En la posterior roda de premsa, quan se li va preguntar sobre la pèrdua de qualificació del deute de la Generalitat, el conseller va afirmar que estava en bona situació i que en cap cas no arribava al 20% dels ingressos. Dues afirmacions radicalment falses. En el primer cas, tan sols cal recordar que estem col•locant els títols de deute a un tipus d'interès molt alt per tal que els estalviadors acceptin el nostre risc. I, pel que fa a les dades declarades del pressupost de la Generalitat, el deute (com a “variacions d’actius financers”) consisteix en el 28,9% dels ingressos per al 2010, amb un total previst de 9.418 milions d’euros. En aquest mateix sentit, el deute ja emès l’abril de 2010 és de 3.050 milions, per tant el 30% dels ingressos obtinguts per la Generalitat fins avui. I, òbviament, ambdues dades se situen molt per sobre del 20%, que el senyor Castells considera com a punt crític.
Malauradament, això no és tot. Per acabar-ho d'adobar, durant els propers anys haurem de tornar a l'Estat espanyol una part dels impostos que ara estem cobrant en funció de l'actual pacte de finançament. Així, segons les dades de l’AEAT, el 2009, a Catalunya, es van recaptar 13.358 milions d'euros d'IRPF, 8.440 milions d'IVA i 1.087 milions d'Impostos especials. I, si sumem la meitat de l'IRPF i de l'IVA i el 58% dels Impostos especials, tenim uns 11.529 milions d’euros. L’increment del nou finançament derivat d’aquesta cistella (a ponderar amb l’acord de finançament) hauria de ser el 17% de l’ IRPF, el 15% de l’IVA i el 18% dels Impostos especials, amb un total d'uns 3.731 milions d'euros. Però, encara que sembli increïble, segons l’acord de finançament, l'increment pactat per al 2010 només és de 2.613 milions, incloent-hi competències específiques. I, de fet, el pressupost de la Generalitat recull 2.372 milions molt lluny dels 3.731 milions d'euros corresponents als impostos que, en realitat, la Generalitat està cobrant. En definitiva, atès que les bases de càlcul eren clarament errònies, el finançament pactat no s’ajusta ni de lluny a l’esforç fiscal de Catalunya. I, a més, en els propers anys, haurem de tornar al Govern espanyol la diferència entre el que realment estem ingressant i la xifra molt inferior que es va pactar.
Un autèntic desastre, el país se'n va en orris... avui ja sortia que la Generalitat no pot pagar a temps part de la quota als nostres hospitals perquè no hi ha manera de col•locar el deute o, més ben expressat, han baixat la qualitat del nostre deute i ens exigeixen més cales de manera que, de moment, no surt a compte ni col•locar el deute. Sospito, però, que opinions així, com la que expressa aquest article, no interessa que es publiquin, i em remeto a l'evidència: cap diari publica... Llegir més
Aquestes dades i xifres tan dramàtiques són un caramel de dolça sabor al costat dels percentatges de la hisenda pública de les Illes Balears. Al cap i a la fi, a més de parlar català, tots també pagam en clau catalana. Solució? Ja la sabem: la d'Argentina o Lituània (per no fer la llista gaire llarga).
avís legal En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.
1138 lectures
imprimir
enviar a un/a amic/ga
compartir
2 comentaris
despesa, deute, equilibri, finançament, impostos especials, ingressos, pressupostos
Segueix-me al Twitter
Fes-te'n admirador
