Un dels avenços dels últims anys, i ho han escrit molts autors, ha estat la sobirinització de l'independentisme. És a dir, que el catalanisme s'ha convertit en bona part a l'independentisme. Crec que aquest pas era indispensable per aconseguir la llibertat. Ha estat un gran pas endavant. I l'hem aconseguit amb l'esforç col·lectiu des de molts àmbits, començant per la victòria en la lluita de les idees. Però ara ens queda un altre pas, també molt important, i qui sap si més difícil encara d'assolir: parlamentaritzar l'independentisme. En efecte, totes les enquestes indiquen que cada cop hi ha més independentistes, però en canvi, els sondeigs electorals preveuen un retrocés d'Esquerra. El gran repte que tenim com a país, doncs, és donar traducció parlamentària a l'independentisme. Perquè, tard o d'hora, el Parlament de Catalunya s'haurà de pronunciar per la plena sobirania, i haurà de convocar un referèndum nacional i oficial.
Perquè, a hores d'ara, crec que no hem de tenir por del resultat d'un referèndum d'independència. L'última enquesta de l'Institut Noxa per a La Vanguardia, recordeu-ho, afirmava que un 37% dels ciutadans votarien a favor, mentre que només el 41% votaria en contra. No cal dir que, amb aquestes xifres, molt probablement guanyaríem, perquè és evident que el 'sí' està molt més mobilitzat que el 'no'. Precisament, la mobilització és una de les nostres armes més potents. I crec que hem arribat a uns nivells importantíssims de mobilització. Per exemple, amb la implicació entregada de les desenes de milers de voluntaris que han participat en les consultes d'independència. Però també podem detectar aquesta mobilització amb el nou fenomen de fer pagar entrada per a assistir a actes independentistes, per tal de finançar-los. 1.100 persones van pagar entrada per assistir a l'Acte d'Estat a Sabadell, i 600 més ho van fer per l'Acte d'Estat a Mollerussa. El divendres passat vaig organitzar un sopar de facebook, i prop de 150 persones van pagar 15 euros per assistir-hi. Ho trobo impressionant. És un nou fenomen que caldria estudiar.
Sigui com sigui, estem mobilitzats, i això ens dóna molta força per créixer. Perquè, per guanyar, ho hem de voler; ho hem de voler prou; i ho hem de voler prou durant prou de temps.
La mobilització és un avantatge competitiu de l'independentisme respecte de l'unionisme. La mobilització, en últim terme, ens farà guanyar.
Oriol ets el millor!!! Vaig estar a l'acte d'estat de Sabadell i tot va ser molt emocionant, però tu vas fer-ho com ningú. Malauradament no vaig poder anar al sopar, per problemes d'agenda. Visca Catalunya lliure!!!
Oriol no hem preocupa excesivament aquest terme endiablat que fas servir crec que aixo es donara per si sol, el que si que hem preocupa es que cada cop mes estem tirant de la mateixa corda i en la mateixa direccio, i a mes a mes donant eixemple de grandessa anteposant els interessos de pais per davant dels interessos de partit. Si fem aixo la parlamentaritzacio de l'independentisme vindra donat
Estic d'acord que la mobilització de la societat ha estat el resultat més interessant nascut del 13S. Malgrat això, crec que encara no n'hi ha prou i que és massa d'hora per a la parlamentització de l'independentisme, perquè una gran part de la societat mobilitzada ho ha estat empesa, també, per la ja famosa desafecció política. Jo m'hi compto.
Abans de deixar que la política es faci càrrec de l'independentisme hauríem de resoldre el problema de la política, o tot plegat acabarà c... Llegir més
avís legal En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.
848 lectures
imprimir
enviar a un/a amic/ga
compartir
oriol@junqueras.cat
4 comentaris
independentisme, mobilització, referèndum, sobirania
Segueix-me al Twitter
Fes-te'n admirador
