Una part de la política són insinuacions, gestos. I són importants perquè ajuden a configurar nous consensos. Dic això perquè la Presidència espanyola del Consell de la UE ha organitzat una trobada informal dels ministres de Transports el 8 i el 9 de juny. En aquesta reunió es debatran els eixos ferroviaris que la Unió considera prioritaris. I per tant, els eixos que rebran finançament europeu. No cal dir que, en plena crisi, tenir o no tenir finançament europeu equival a poder construir l'eix o no. Com sabeu, el Govern espanyol ha demanat d'incloure a la llista de preselecció de projectes prioritaris, d'una banda, l'Eix central pels Pirineus (que travessaria el massís pirinenc per Aragó) i, de l'altra, el Corredor mediterrani. És evident que la Unió haurà de decidir-se per un o per l'altre, per una qüestió de pressupost i d'eficiència logística. I el Govern espanyol, en un gest que ens indica per on poden anar els trets, ha decidit que la reunió dels ministres de Transports de la UE es farà a Saragossa, a la capital de l'Aragó, en una clara declaració d'intencions...
Per més inversemblant que sembli, el Govern espanyol està fent el joc a una opció, la de l'Eix central pels Pirineus, totalment irracional. Perquè és més cara, perquè caldria construir un túnel caríssim d'uns 40 kilòmetres, perquè el desnivell seria molt difícil de salvar, perquè quedaria allunyat dels grans ports (els de Barcelona i València), i perquè l'activitat econòmica és molt més important a la costa mediterrània. L'associació Ferrmed i l'Institut Ignasi Villalonga ho han explicat per activa i per passiva. Si el Govern espanyol no ho entén és, senzillament, perquè no ho vol entendre. Perquè avantposa criteris polítics a criteris econòmics. I perquè vol potenciar Madrid i Castella costi el que costi. És per decisions com aquesta que l'Estat espanyol viu una gravíssima crisi econòmica. I d'exemples no en falten. La xarxa radial de TGV per l'Estat n'és un cas més. Les xifres parlen per si soles: no hi ha cap línia de TGV que sigui rendible. L'Estat espanyol té més kilòmetres de TGV que el francès i, malgrat això, només té un 20% dels passatgers francesos d'alta velocitat.
El futur depèn de nosaltres, i de la nostra capacitat de suprimir el sistema de presa de decisions actual, és a dir, el sistema espanyol de presa de decisions.
Des del punt de vista economic és irracional mirat des d'aquí, pero per la lògica espanyola és totalment racional per aquells que volen que seguim sent d'Espanya: saben que si seguim sent la locomotora, ens n'anirem, i per aixo ens adfixien economicament, i de fet porten temps fen-ho i nosltres perden llocs de poder adquistiu i nivell de vida. Per aixo estic d'acord amb el qyue diu l'article.
Sempre l'amenaça vetllada...si no us porteu be....els farem coses als altres i vosaltres de cara a la pared.....ens acabaran ofegant economicament ....ja ho va probar l'Aznar amb el Port de València...
Convé molt que anàlisis com les que fas aquí tinguin molta difusió i arribin a molta gent. I ho dius bé: el futur depèn de nosaltres. Sembla que aquesta crisi econòmica servirà almenys perquè molts obrin els ulls d'una vegada i s'adonin que només hi ha una sortida.
Per cert, esplèndida, la teva xerrada d'ahir a Santa Coloma de Farners! Cantant-nos uns quantes veritats ben dures vas aconseguir, justament, que alguns ens traguéssim de sobre el pessimisme i el cansament. Ara és hora d... Llegir més
avís legal En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.
1008 lectures
imprimir
enviar a un/a amic/ga
compartir
oriol@junqueras.cat
3 comentaris
corredor mediterrani, eix central pirineus, ferrmed, institut ignasi villalonga, pre
Segueix-me al Twitter
Fes-te'n admirador
