La batalla de Malta

Article

< anterior

Història

7 de juny de 2011

5 comentaris
etiqueta

Catalunya, França, galeres, Mediterrània, Sicília

Durant el segle XIII, en un context caracteritzat per un intens creixement demogràfic i econòmic arreu d’Europa Occidental, Catalunya i França es projecten Mediterrani enllà, fins que s’enfronten per Sicília, tal com anteriorment ho havien fet per Occitània. En aquest context, les galeres comandades pels almiralls provençals Guillem Cornut i Bartolomeu Bonví, que combaten per la causa francesa, pretenen socórrer la ciutadella de Malta assetjada pels catalans. I, en saber-ho, Roger de Llúria s’encamina cap a aquesta illa per interceptar-hi l’enemic.

Segons les cròniques catalanes, l'almirall és tan cavallerós que, en arribar al port, el vespre del 7 de juny de 1283, en lloc d’atacar les naus enemigues per sorpresa, prefereix enviar un missatge tot instant-les a rendir-se, encara que això comporti el risc que disposin de tota la nit per preparar-se per al combat. I, de fet, en despuntar l’alba, els francesos envien una petita nau de reconeixement per fer una ullada i valorar les forces de la flota catalana. Llúria, però, ha disposat les seves 22 galeres en una doble filera i els espies tan sols en veuen la meitat. Esperonats per aquesta falsa notícia, els francesos tallen les àncores dels seus vaixells per no fer soroll i sorprendre la flota catalana. Aleshores, però, en descobrir-ne la veritable força, opten per intentar escombrar-ne les cobertes amb els seus projectils (pedres, cairells de ballesta, recipients amb calç o escones munteres).

En contra d’allò que aparentment aconsellaria el sentit comú, Llúria ordena als seus homes que aguantin la “pluja” enemiga sense respondre. I tan sols, quan l’enemic esgota les seves municions, ordena passar a l’atac. Atemorides, nou naus franceses opten per fugir. Cap al migdia, Llúria encapçala personalment l’abordatge final sobre la resta. I, tot i tenir la cuixa ferida, mata amb les seves pròpies mans Guillem Cornut.

Aquella jornada, els francesos perden una desena de galeres. I, ben aviat, els catalans i els sicilians s’asseguren el control de Malta, Gozzo, les Lipari i diverses poblacions calabreses.

Sens dubte, el coratge acostuma a ser indispensable en qualsevol actuació, però també és igualment cert que no cal entrar en combat sempre que en tinguem la més mínima ocasió. Sovint, el domini del tempo i l’elecció dels escenaris més favorables són passes indispensables en el camí cap a la victòria. La temprança de l’ànima i la serenitat de la ment són les millors companyies possibles per al valor.

813 lectures

5 comentaris

imprimir

enviar a un/a amic/ga

Comentaris

5 / Tòfol / Dijous, 9 jun.2011 / 11.03 h Vilanova i la Geltrú

Sobre Kutuzov,

La imatge de Kutuzov a Guerra i Pau és molt forçada i probablement poc objectiva. Estudis moderns sobre la campanya de Rússia de 1812, diuen que la pretesa retirada `"estratègica" al llarg del país, va ser més imposada per la inferioritat rusa que premeditada. Tolstoi és un dels autors implicats en crear herois nacionals propis d'un nacionalisme rus renovat.

Després del combat de Borodino, poca cosa podien fer els rusos per defensar Moscou. Kutuzov ja havia estat a Auste... Llegir més

4 / jordi lucea / Dijous, 9 jun.2011 / 10.36 h sant carles de la ràpita

Em recorda l'enginy i la templança de Juli Cesar al setge de gergòvia, que assetjant la ciutat, es va deixar assetjar pels gals que van anar a socórrer els assetjats, Cesar sabia que les diferències entre els cabdills jugarien al seu favor i va acabar amb els gals de dins i de fora

3 / Daniel / Dimecres, 8 jun.2011 / 15.40 h Barcelona

Molt bona aquesta, alcalde!
Si necessites res per a la propera batalla, xiula i allà hi seré.
daNIEL.

2 / Àngels / Dimecres, 8 jun.2011 / 08.10 h Sabadell

Desconeixia aquest episodi de la nostra història, però l'actitud de Roger de Llúria m'ha recordat la del general Kutuzov a Guerra i Pau, actitud que em va impactar quan vaig llegir per primera vegada la novel·la d'en Tolstoi. Vaig pensar que era una actitud sàvia que ens convenia aprendre als catalans. Es tracta de la descripció de la nit en què el general Kustozov, davant de la incomprensió i astorament de la resta de comandaments militars i dels soldats, decideix no atacar, no fer res... Llegir més

1 / ISABEL / Dimarts, 7 jun.2011 / 09.11 h Girona

Una bona lliço per començar la batalla de cada dia , temprança de l'ànima i serenitat de la ment. Gràcies.

5 -10 -20 -tots

Comenta

El comentari s'ha enviat correctament.

Nom

Adreça electrònica

Població (opcional)

Comentari

Notificació de comentaris nous per correu electrònic

Articles recents

19.6.2009. 17:15 h
Proposta dels Verds-ALE per evitar que Barroso sigui reelegit
8.6.2009. 10:45 h
Junqueras, la veu dels Països Catalans al Parlament Europeu
5.6.2009. 19:00 h
Junqueras proposa un ‘new deal’ ecològic per sortir de la crisi

Més llegits

20.4.2012. 12:15 h
O caixa o faixa
15.5.2012. 13:30 h
Els que volem sortir del forat
26.3.2012. 18:00 h
Per anar a Ítaca, cal posar la proa a llevant, no a ponent

Darrers comentaris

M'agradaria que ens expliqués als militants i simpatitzants
Josep Albert Sigfrid. 16.5.2012. 10:48 h
A Els que volem sortir del forat
És tan evident que fa mal, ahir mirant singulars del
maria domingo. 16.5.2012. 09:19 h
A Els que volem sortir del forat

Oriol Junqueras

Eurodiputat des del 7 de juny de 2009, liderant una coalició d'Esquerra, BNG, Aralar, EA, Entesa per Mallorca, Chunta Aragonesista i la Confederació Verds.
Posa't en contacte amb l'Oriol

oriol@junqueras.cat

Rep els apunts al correu

Adreça electrònica

avís legal
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.