Els nostres socis al Parlament Europeu, el partit independentista flamenc de l’N-VA, ha guanyat les eleccions belgues, passant de 5 diputats a 27. Un 30% dels sufragis a Flandes. Un creixement espectacular, que demostra que l'independentismes és una opció viable i lògica a Europa.
La majoria dels flamencs ha entès que la independència és la millor manera de gestionar el bé públic, perquè les diferències polítiques entre Valònia i Flandes bloquejaven el país dia sí, dia també (o més ben dit, any sí, i any també...). La ineficiència quedava palesa en molts àmbits. Per exemple, quan l'Estat belga havia d'emprendre polítiques d'ocupació, entrava constantment en contradicció sobre si s'havien d'aplicar mesures que afavorissin una Valònia amb una taxa d'atur elavadíssima, o bé generar llocs de treball d'alta qualificació com els que feien falta a Flandes. Dues realitats econòmiques, polítiques i socials tan diferenciades que no tenia sentit mantenir-les unides. Senzillament, en el cas de Bèlgica, com el d'Espanya, l'estructura de l'estat ja no és vàlida per a gestionar els interessos de la població, i com que estem en democràcia i en llibertat, els flamencs han decidit de canviar l'eina de governança. En ple s.XXI, i gràcies al marc de la Unió Europea, les fronteres es poden redefinir si les urnes ho decideixen. La Unió garanteix que la democràcia, és a dir la voluntat dels ciutadans, és el principi fonamental.
Ara caldrà veure com evolucionen les negociacions entre els guanyadors de les eleccions, els nostres socis flamencs, i el Partit Socialista való (una de les normes de l’actual estat federal és que els partits flamencs i els valons s’han de posar d’acord per formar govern). El que està clar és que, en una primera fase, es tendirà a la creació de dos estats, un de flamenc i un de való, que compartiran alguna estructura, com l'exèrcit, la monarquia i la regió de Brussel•les. Tots estem dins de la UE i això, en el fons, ens dóna més llibertat per organitzar el poder polític d'una forma racional.
Per cert, bona part de l’èxit de l’N-VA s’explica per la capacitat de persuasió del seu líder, en Bart de Wever. Un historiador de 39 anys, amb una oratòria excepcional. La meva felicitació personal també per la companya del subgrup parlamentari de l’Aliança Lliure Europea i diputada de l’N-VA al Parlament Europeu, la Frieda Brepoels. Polítics de la seva professionalitat també han fet arribar l’N-VA aquí.
Oriol,
primer de tot compartir amb tu la satisfacció per l'èxit dels flamencs i pels canvis naturals i democràtics que venen.
Com dius, el lideratge ha estat decisiu en aquest procés i el fet que aquest senyor Bart de Weber sigui historiador, em fa pensar.
Com a persona entranyable que ets, no et desitjo cap mal, però la imaginació em juga males passades. No conec ningú millor que tu ni més preparat i estimat per liderar canvis polítics en aquest país, però no seré qui encengui el ll... Llegir més
avís legal En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.