Logotip d'Els Verds - Aliança Lliure Europea al Parlament EuropeuLogotip d'Esquerra Republicana de Catalunya

Logotip Oriol JunqUEras


Article

Keynesians i neoliberals (1)

< anterior
Política    

24 de juny de 2010

Comentaris 7 comentaris
etiqueta economia, keynesianisme, neoliberalisme, superàvit comercial

En moltes ocasions, hem sentit contraposar keynesianisme i neoliberalisme com a dos posicions econòmiques i gairebé ideològiques de la realitat. Des d'aquesta perspectiva, els keynesians confien més en el sector públic que en el privat, consideren que la despesa pública és més eficaç que la inversió privada i pensen que la demanda agregada és una variable més important que l'oferta agregada. Exactament al contrari del que, suposadament, defensen els neoliberals.
En realitat, però, el keynesianisme i el neoliberalisme no són teories abstractes construïdes en el buit, sinó respostes concretes per respondre respectivament a la Gran Depressió dels '30 i a les crisis petrolieres dels '70 i del principi dels '80. I, evidentment, les tesis keynesianes i neoliberals són indestriables de les crisis que pretenien resoldre. Per tant, en cap cas, no haurien de pretendre ser una resposta universal i eterna davant qualsevol circumstància.
En altres paraules, davant del xoc dels costos energètics i de l'estanflació generalitzada i persistent dels '70, és probable que Keynes no hagués estat gaire keynesià. I, de forma similar, és molt possible que qualsevol neoliberal intel•lectualment rigorós hagués estat poc neoliberal davant la preferència per la liquiditat dels '30.

En aquest sentit, a principis del segle XXI, el keynesianisme i el neoliberalisme haurien de ser un referent intel•lectual important, però mai receptes simples i automàtiques davant circumstàncies diverses i canviants. Precisament, per aquesta raó, calen respostes tan variades, dinàmiques i subtils davant la crisi actual. I, malauradament, és possible que el camí que hi ha entre la bombolla de deute públic i la recessió sigui massa estret per a algunes economies i per a desenes de milions de persones d'arreu del món. I, de fet, la dràstica reducció dels estímuls públics a Europa sigui un dels aspectes més conflictius en la cimera del G20 de demà passat dissabte.

Davant la feblesa del sector privat i dels efectes desincentivadors que la reducció de la despesa pública dels estats europeus tindrà pel creixement econòmic mundial, caldria que els EUA demanin que els països amb més superàvit comercial (Xina, Japó i Alemanya) mantinguin els seus programes d'estímul (tal com també farà l'administració Obama) per fomentar la seva demanda interna i assumir un major protagonisme com a motors de la recuperació global. De forma similar, l’Estat espanyol hauria de posar tants recursos com sigui possible en els territoris més competitius i amb més capacitat d’exportació, és a dir, els Països Catalans. És així que sortirem de la crisi.
lectures 1002 lectures   Comentaris 7 comentaris
Imprimir imprimir   Enviar article enviar a un/a amic/ga   compartir compartir

Comentaris

7 / Oriol Junqueras / Dissabte, 26 jun.2010 / 18.18 h Sant Vicenç dels Horts

Bona tarda, Pau!
Espero que aquest enllaç sigui del teu interès:
http://news.yahoo.com/s/ap/us_obama_financial_overhaul

6 / Pau / Divendres, 25 jun.2010 / 19.49 h

De fet, Oriol, és per el que escrius aquí: "De fet, la meva tesi doctoral va ser sobre història del pensament econòmic." pel que em sorprèn tant que escriguis posts com el que hi ha aquí sobre.

Com a polític d'un partit d'esquerres i catalanista, entenc que és més o menys encertat el que estàs fent, intentar guanyar vots. Totalment lícit. De fet, el meu el vas tenir a les passades europees.

Ara, com a acadèmic que dius ser del tema no entenc com pots dir segons quines coses. PerÃ... Llegir més

5 / Oriol Junqueras / Divendres, 25 jun.2010 / 18.41 h Sant Vicenç dels Horts

Perfecte, Pau!
Gràcies pels teus suggeriments bibliogràfics. De fet, la meva tesi doctoral va ser sobre història del pensament econòmic.
Atès que jo seguiré publicant articles en aquesta web, tindrem ocasió de compartir idees sempre que ho creguis oportú.

4 / Pau / Divendres, 25 jun.2010 / 12.24 h

Has escrit que "conceptes com "clàssic", "neoclàssic", "liberal", "neoliberal", "keynesià", "neokeynesià", "monetarista"... presenta complexitats tan apassionants com subtils".

La veritat és que no. Neoliberal és l'adjectiu que es posa des de l'esquerra a posicionaments en favor del mercat. No té CAP validesa acadèmica. Ni subtilitats ni res, pur populisme. Això és el que jo m'estava referint al post anterior, on no he parlat ni de clàssics ni liberals, i la resta d'adjectius els he ... Llegir més

3 / Oriol / Divendres, 25 jun.2010 / 12.10 h Barcelona

No heu entès res i tornareu a caure al mateix punt. Mireu aquest video sobre què és el liberalisme i què és el keynesianisme i veureu que l'economia actual (keynessiana) no s'aguanta per enlloc.

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament.
   

Articles recents

Més llegits

Darrers comentaris


Oriol Junqueras play

Oriol Junqueras

Eurodiputat des del 7 de juny de 2009, liderant una coalició d'Esquerra, BNG, Aralar, EA, Entesa per Mallorca, Chunta Aragonesista i la Confederació Verds.
Posa't en contacte amb l'Oriol oriol@junqueras.cat

Rep els apunts al correu



   
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.
Twitter

Escrits al vol

Renoi, quina entrevista més intimista que em va sortir. Potser va ser perquè era la vigilia de Nadal ; ) http://t.co/oLGhUugL
9.2.2012.
Troba'ns al Twitter Segueix-me al Twitter Troba'ns al Facebook Fes-te'n admirador

© 2010, Oriol Junqueras
Alguns dels drets reservats
  • Sindicació RSS
  • Troba'ns al Twitter
  • Troba'ns al Facebook
  • Troba'ns al Flickr
  • Troba'ns al Youtube