Article

Keynesians i neoliberals (6)

Política    

17 de novembre de 2010

Un comentari
creixement econòmic, deute públic, igualtat, inflació, oportunitat, població

En un article publicat al diari Financial Times, el ministre d'Economia d'Alemanya, Wolfgang Schäuble, afirmava que “el govern alemany sap que té la responsabilitat d'afavorir el creixement econòmic a Europa i al món” i que la millor manera d'assolir aquesta fita és actuant com una “àncora d'estabilitat” i no pas “incrementant el deute públic”. I, tot just a continuació, afegia que “els Estats Units s'està centrant en mesures a curt termini, mentre que nosaltres pensem més a llarg termini i estem més preocupats per les conseqüències d'un dèficit excessiu (...) i d'una alta inflació”.
Segons Schäuble, aquestes actituds són fruit d'un seguit de diferències històriques i demogràfiques entre ambdós costats de l'Atlàntic. Així, per exemple, davant del descens de la seva població, les autoritats alemanyes han de fer un major esforç en la reducció del dèficit a mig termini, per no deixar a les futures generacions l'herència d'un deute massa elevat. Mentre que, gràcies al seu comportament demogràfic més dinàmic, els Estats Units no estan obligats a prendre aquest tipus de mesures.
En altres paraules -i, si m'ho permeteu, gairebé a tall de provocació-, podríem concloure que, en certa mesura, Alemanya no pot ser més keynesiana, perquè ja ha estat més keynesiana que ningú. O, com a mínim, ha estat i continua sent millor keynesiana que qualsevol altre perquè posa els diners públics en aquells sectors que garanteixen la igualtat d'oportunitats i ofereixen un major retorn econòmic futur, com ara l'ensenyament, la recerca i la innovació. Mentre, d'altres s'ho han gastat en voreres i capes de rodolament. I, malauradament, fins que Catalunya sigui independent, aquest també és el nostre cas.

Comentaris

Comenta