Article
PolÃtica
13 de juliol de 2010
6 comentaris
autonomisme, catalunya, federalisme, independència, manifestació 10-J
Dissabte vam viure un moment molt especial. Portà vem molts i molts anys treballant per un dia com aquest. Molt anys treballant per crear un projecte transversal, atractiu per a totes les capes socials i per a ciutadans de tots els orÃgens. Ens ha costat molts esforços, però finalment, entre tots, ho hem aconseguit. Hi ha ajudat -ho crec verdaderament- el fet de tenir la raó del nostre costat. És això, i la nostra perseverança, el que ha fet que, contra tot pronòstic, contra tot el poder de l’estat i contra els grans grups medià tics, hà gim pogut articular una majoria social a Catalunya a favor de la independència. Em sembla que aquesta és la gran conclusió de la manifestació del 10-J: tenim el poble al nostre costat, sense titubeigs.
Dissabte, tots, absolutament tots, vam guanyar la segona batalla del procés d’independència. La primera va ser la batalla de les idees. Aquesta la vam guanyar no fa pas tants anys, i crec que en gran part grà cies a Esquerra. Amb el 10-J, l’independentisme ha guanyat la batalla del carrer, la batalla de la majoria social. Ara però, resta la tercera i última gran batalla, que és la de traduir tot el moviment en representació parlamentà ria. Serà , segurament, la batalla definitiva i la més difÃcil. Sortiran obstacles per totes bandes. El primer serà la por. La temença dels ciutadans crec que l’hem vençuda, almenys en gran part. Però la classe dirigent catalana té, i tindrà , molta por. Per més que vegin clarament la situació, per més que racionalment entenguin que el camà que cal emprendre és el de la independència, a la prà ctica, la simple idea de separar-se de l’Estat espanyol els fa basarda. Basarda per desconeguda, però també perquè la classe dirigent catalana tem que qualsevol canvi en l’statu quo pugui fer trontollar la seva situació avantatjada. Sovint aquest factor influeix decisivament, encara que de vegades sigui inconscientment. La psicologia serà molt important en tot el procés.
És el cas, per exemple, de grans opinadors del paÃs que gaudeixen de les tribunes medià tiques més elevades. Uns quants d’ells ja han fet el pas a l’independentisme, però m’atreviria a dir que els pesos pesants, les estructures pures i dures, es mantenen aferrats a negar l’evidència. I oferiran molta resistència...
Nosaltres haurem de lluitar contra la por. La nostra responsabilitat, pels nostres fills, per la història i per la raó, serà la de ser els més valents. Haurem de transmetre seguretat en els moments crucials. I les pressions, us ho asseguro, seran molt fortes, i vindran de totes bandes. Cal no oblidar que Catalunya aporta el 25% dels impostos de l’Estat espanyol, malgrat representar tan sols el 16% de la població. A l’Estat se li posen els pèls de punta només de pensar que pot perdre una quarta part dels seus recursos. Als cà rrecs de confiança que gestionen aquests diners des de Madrid, amb uns sous gens menyspreables, se’ls encongeix l’estómac només de pensar en una Catalunya independent...
Un sol poble
L’última tesi dels antiindependentistes després de la manifestació de dissabte és que la societat catalana corre el risc de fracturar-se. Hi ha fins i tot qui ha dit que hi ha el perill que es formin dos blocs com al PaÃs Basc. Un cop més, crec que els intents per frenar-nos s’esfondraran. Senzillament, perquè la seva anà lisi no s’adequa a la realitat hipercomplexa i d’identitats encavalcades de la societat catalana. A Catalunya, hi ha divisió polÃtica, com n’hi ha arreu del món. El que no hi ha, i grà cies a tots, és una divisió entre dues comunitats. Som un sol poble, molt divers, però un de sol.
En l’à mbit polÃtic, l’altre argument per intentar esquivar l’independentisme és que cal aplicar l’Estatut del 2006, l’aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. Aquesta és la proposta de l’autonomisme i del federalisme i, a hores d’ara, és un projecte irrealista. Els termes s’han invertit radicalment: l’independentisme és ara l’opció possibilista. No resulta creïble que el Govern espanyol mantingui una relació de bilateralitat amb el català , o que la Generalitat tingui poder de decisió en la negociació del finançament si el Tribunal Constitucional ha establert que ambdues polÃtiques són meridianament inconstitucionals. L’única sortida viable és, clarament, la independència dins de la UE.
Deia que un dels grans obstacles a la independència era la por al canvi d’un sector rellevant de la classe dirigent catalana. L’altre obstacle és la dificultat per traslladar al Parlament la majoria social a favor de la llibertat del nostre paÃs. Hi ha un cúmul de circumstà ncies que ho converteix en una tasca ben complicada: la manca d’unitarisme, el desgast dels partits polÃtics, uns mitjans de comunicació que en general s’oposen a l’independentisme, tenir com a adversari l’estructura de tot un estat, aixà com, segurament, també errors que s’han comès des de l’independentisme polÃtic, etc. Sigui com sigui, ara, el nostre repte és superar tots aquests obstacles. Després de la manifestació el que ens cal és continuar treballant i treballant. Com deia en el post anterior, necessitem tenir més tenacitat que mai. La manifestació del 10-J va ser una gran victòria, però encara ens queda molt camà per recórrer. Estem al mig d’una cursa de fons, i ara no podem defallir. Això no es pot quedar aixÃ.
Comentaris
SÃ, molta gent encara té por, i el reflex d'això són uns quants polÃtics.
Però la situació és aclaparadora, i és un MOMENT HISTÒRIC ÚNIC.
Ens hem de mantenir ferms i constants, treballant pel nostre objectiu; hi haurà més que mai mentides i joc brut per part dels enemics que se'ls en va la moma. Demano als polÃtics que estiguin a l'alçada, que s'expliquin clar, que siguin valents.
Oriol per tal de que et recordis de mi, vaem estar parlant tot anat cap al Casal Pere Quart a Sabadell el dia del referendum.
Bé anem al gra, tens rao en tot el que dius, però aqui el gran tema es que CiU es mulli, parli clar del que vol i del que farà , ho dic perquè molts independentistes votaran a CiU encara que son, fins ara, uns covards amb tot el que fa a l'Independentisme.
Salut i no defalleixis.
Abel, com diu l'Oriol, no defallim!! No ens desgastarem i no ens afectaran les pressions. Serà més poderós el desig de veure Catalunya independent, no perdem de vista l'objectiu.
Crec que en els propers mesos hi hauran molts moviments polÃtics, nous partits clarament independentistes, noves unions. Reagrupament ja està en marxa. Laporta a veure què fa, igual que ERC a veure si es mulla.
Cal que tots, tots votem només les forces polÃtiques que han de declarar la independència al Parlame... Llegir més
Sempre ens han estimat...
‎"Son los catalanes el ladrón de tres manos, que para robar en las iglesias, hincado de rodillas, juntaba con la izquierda otra de palo, y en tanto que viéndole puestas las dos manos, le juzgaban devoto, robaba con la derecha. (...) Son los catalanes aborto monstruoso de la polÃtica. Libres con señor; por esto el conde de Barcelona no... es dignidad, sino vocábulo y voz desnuda."
La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero (1641)
Francisco GÃ... Llegir més
EL poble va sortir al carrer dissabte passat per dir la seva, i 2 dies més tard, el parlament rebutja tant la IP com la ILP, aquesta ultima per unanimitat: Què vol dir això? Fins i tot ERC va votar en contra! Definitivament, els nostres polÃtics no ens representen...
Comenta
El comentari s'ha enviat correctament.
1172 lectures
imprimir
enviar a un/a amic/ga
compartir
Segueix-me al Twitter
Fes-te'n admirador
