El secretari d'Estat per a la UE, en Diego López Garrido, em va venir a veure l'octubre passat al despatx al Parlament Europeu, i em va assegurar que la Presidència espanyola es preocuparia pel català. Les formes van ser correctíssimes, un pèl aristocràtiques, però correctíssimes. López Garrido em va dir que faria arribar una carta al president del Parlament Europeu, en Jerzy Buzek, per demanar-li que signés un acord administratiu per l'ús del català. El Parlament és, com sabeu, l'única institució europea que no ha signat un acord administratiu per ampliar l'ús de la llengua catalana, gràcies a la pressió excercida precisament per un català, l'Aleix Vidal-Quadras. Efectivament, en López Garrido va trametre la carta, i ho va explicar als mitjans de comunicació. És més, al cap d'uns mesos, en plena Presidència espanyola, va tornar a enviar la mateixa carta al mateix president Buzek, i ho va tornar a explicar als mitjans de comunicació. Com a resultat, hi ha molta gent que creu que el Govern espanyol ha intentat ampliar l'ús del català a l'Eurocambra, però que finalment no se'n va sortir. Tanmateix, avui ha quedat demostrat que les cartes d'en López Garrido només eren una estratègia del Govern espanyol per quedar bé davant de l'opinió pública. De fet, des d'un bon principi ja m'ho temia, i per això vaig formular disset preguntes parlamentàries a les institucions europees per treure'n l'entrellat, i conèixer-ne els detalls de l'ús del català a Europa. Les institucions (el Parlament Europeu, el Consell de la UE i el Defensor del Poble Europeu) han estat clares en les respostes que m'han donat: el Govern espanyol està incomplint els acords que ha signat pel català. No ha traduït al català cap dels acords adoptats per codecisió a què s'havia compromès, ni cap formulari ni document rellevant del Defensor del Poble Europeu ni res de res.
Però és més: en López Garrido sap perfectament que enviar una carta al president del Parlament demanant-li un avanç pel català no és, senzillament, la via més eficient. Ho sap, perquè qui ha d'aprovar un acord pel català a l'Eurocambra no és només el president Buzek, sinó tota la Mesa del Parlament, que està formada a més a més per tots els vicepresidents. Que jo sàpiga, cap dels diputats del PSOE ha mogut un sol dit perquè els vicepresidents socialistes hi votin a favor. Estem, evidentment, en un acte de propaganda més del Govern espanyol. A hores d'ara tothom ja sap que només hi ha una manera d'aconseguir el reconeixement del català a Europa, i és, ni més ni menys, que tenir un estat propi.
Aquí ont i a 'español' non i a de catalan.
Ex : los ostals Cerventès de Tolosa o Bordèu... libres e CD en catalan, i a quasi res, e de tot biais pas al nivèl de las produccions catalans de qualitat.
Ex : quora Montilla arriba a la "casa de españa" de Tolosa, i a un militant per explica que «aquí no se habla catalán»
etc.
Es un pantais de pensar qu'Espanha es faita per desvolopar la pluralitat, es fabricada per devenir França e sas intoleranças lingüisticas.
Realment, com més descobreixes més indignació prens envers l'estat espanyol. Aquest es una altre dels molts casos vergonyosos que desmostren que l'espanya plurinacional no existeix, però encara hi ha qui creu i vol fer creure les mentides de Madrid....
Tan tu, com en Raul Romeva esteu fent molt bona feina a Europa, felicitats i endavant!
avís legal En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.
1256 lectures
imprimir
enviar a un/a amic/ga
compartir
oriol@junqueras.cat
4 comentaris
aco, institucions europees, llengua catalana, lópez garrido, presidència espanyola
Segueix-me al Twitter
Fes-te'n admirador
