La Presidència espanyola de la UE ha estat un fracàs. Tant pel que fa a la projecció exterior de la Unió, com per la manca de lideratge i de poder de convicció en política econòmica i financera. Tampoc ha sabut impulsar ni trobar ressò en el desenvolupament de l’Europa social i dels ciutadans. A més de no haver suposat cap avanç per als catalans, ni en l'àmbit lingüístic, ni en el de les infraestructures, ni en el mediambiental.
Així, la projecció d’Europa com a actor en l'escenari internacional, s’ha saldat amb un fracàs en la cimera de la Unió pel Mediterrani, en la cancel•lació de la cimera bilateral amb els Estats Units, valorada per la premsa internacional com “un ridícul sonor”. I tampoc no s’ha arribat a cap acord rellevant en la cimera amb el Marroc ni en el projecte Mercosur.
En la lluita contra la crisi econòmica, tot i que Zapatero va vaticinar que l’Estat espanyol lideraria la sortida de la crisi de la Unió, en matèria econòmica, la Presidència espanyola ha estat tristament testimonial. Així, l’estratègia 2020 disposa d’una minsa credibilitat i viabilitat per augmentar la taxa d’ocupació en un 75% o la inversió en recerca en un 3%. Quant a les normes de regulació del mercat financer, el paper espanyol ha estat irrellevant, sent l’eix francoalemany qui, en tot moment, n’ha encapçalat les discussions.
El desenvolupament de l'Europa social i dels ciutadans comprèn el projecte estrella de la Presidència espanyola: la Llei europea de protecció de les víctimes de qualsevol tipus de violència, per la qual es pretén aconseguir que qualsevol ordre de protecció dictada en un estat sigui reconeguda per la resta dels estats membres. Una proposta desestimada perquè no té una base jurídica adequada. L’Europa social i dels ciutadans també inclou la Iniciativa Legislativa Ciutadana que, si bé la Presidència no hi ha posat objeccions, és exagerat apuntar-se el mèrit d’un procés legislatiu encara inconclús.
I pel que fa als Països Catalans, el Govern espanyol veta permenentment l’oficialitat del català a la UE. A més, la Presidència fineix sense que s’hagi introduït en les prioritats europees el Corredor Mediterrani; mentre sí que manté com a preferent l’Eix Central pels Pirineus. Tampoc ha elaborat un pla de Conca per a l’Ebre ni per al Xúquer que defineixi un cabal mínim per als dos rius, d’acord a la Directiva Marc de l’Aigua. Fins al punt que la Comissió Europea li ha obert un procés d’infracció. I, en aquest sentit, potser cal recordar que té més de quatre-cents expedients oberts per violació de competències.
Crec que els catalans no ens mereixem tanta desafecció per pertanyer a un estat que ho és tot menys democràtic. Es ben cert que cada vegada mès tenim una dictadura encoberta i per més inri quasi amb els mateixosn que ens van anorrear com a país.
Con s'anomena el moobing a un poble? En principi Hauria d'estar penelitzat per alguna llei. UE l'hauria de fer si és que no existeix.
avís legal En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.
315 lectures
imprimir
enviar a un/a amic/ga
compartir
oriol@junqueras.cat
2 comentaris
Europa social, fracàs, lideratge, política econòmica, política financera, re
Segueix-me al Twitter
Fes-te'n admirador
