Article

Els pastorets, un fenomen de teatre

Cultura    

7 de desembre de 2010

Cap comentari

Algun cop a la vida, qui més qui menys, ha representat els pastorets, ja siguin els de Frederic Soler, Pitarra, o els d’en Folch i Torres .
És un tipus de representació tradicional, els orígens religiosos de la qual es remunten al teatre medieval del cicle de Nadal, un text que ha anat evolucionant fins als pastorets d’avui. Tot i que, evidentment, neix en l’àmbit del cristianisme, s’allunya d’altres mostres com la Passió i, al principi, l’església no la va reconèixer.
El primer escrit que trobem són les escenificacions en llatí que hi va haver durant l’edat mitjana a diferents poblacions catalanes. I al segle XVIII, tenim el primer text dels Pastorets en català d’un autor conegut, Ignasi Plana i Fontana.
Si fa o no fa, un segle més tard, el 23 de desembre de 1891, Serafí Pitarra estrena al Teatre Romea El Bressol de Jesús. Pitarra consolida el gènere en un registre culte, en crear personatges com ara Satan, a la mida de l’actor que l’havia de representar, Enric Borràs. La redacció era aleshores molt moderna perquè s’acostava al català que la gent parlava; però des de la nostra sensibilitat actual resulta, lògicament, una mica barroca i arcaïtzant.
Ja al segle XX, els Pastorets d’en Josep Maria Folch i Torres es considera el clàssic dels pastorets. Es tracta de L’Adveniment de l’Infant Jesús arran de l’encàrrec de la gent del Coliseu Pompeia, que vol renovar els pastorets per tal d’atreure més públic. L’escriptor s’havia convertit en un autor popular gràcies a Pàgines Viscudes i a l’aclamat èxit d’en Patufet. En vuit dies enllesteix el nou text i la bona acollida del públic l’anima a escriure més obres de teatre.
La major part d’escenificacions de grups de teatre amateur de tot Catalunya utilitzen el text d’en Folch i Torres. De fet, coneixem molt millor en Lluquet i en Rovelló que no pas en Pallanga i en Garrofa d’en Pitarra. L’argument de totes dues és molt similar. Es tracta del trajecte que fan uns pastorets per anar a veure el nen Jesús. Pel camí, però, es troben amb uns dimonis que els fan malifetes. El text d’en Folch i Torres té una particularitat molt estesa, s’adapta al lloc on es representa, als actors que hi surten i a l’actualitat. Al llarg dels anys se n’han fet versions molt lliures, fins i tot els pastorets musicals.
La rellevància social d’aquest espectacle ha contribuït a l’aparició d’una Coordinadora de Pastorets de Catalunya, una entitat que aplega diferents associacions que treballen per mantenir uns pastorets vigents i conservar-ne el llegat cultural.
Així, l’any passat, Televisió de Catalunya va crear un programa en què s’hi produïa un càsting multitudinari per tal d’aconseguir uns pastorets del segle XXI i fer-ne la posada en escena.

Comentaris

Comenta