Rebo amb esperança l’anunci d’ETA de posar fi a la violència, i confio que serveixi per inaugurar un nou escenari polític que porti a la resolució democràtica del conflicte. Tanmateix, el Govern espanyol i els dos principals partits polítics espanyols -PSOE i PP- han rebut l'anunci unilateral i incondicionat d'ETA amb una actitud negativa, que contrasta amb la posició i les expectatives amb què s'ha rebut a les institucions europees. La Comissió Europea, a través de la portaveu de l'executiu comunitari, Pia Ahrenkilde, ha considerat que l'anunci d'ETA ofereix “motius per a l'esperança”. L'opinió positiva i esperançada a nivell europeu coincideix també amb la voluntat expressada fa uns mesos per significatives personalitats internacionals vinculades a la promoció de la pau i a la resolució de conflictes en la Declaració de Brussel·les (pdf). En aquesta document es posava clarament damunt la taula la necessitat de resoldre el conflicte basc de manera dialogada. La declaració va rebre amplis i significatius suports, entre els quals destaca el de quatre premis Nobel de la Pau -Frederik Willem de Klerk, Desmond Tutu, John Hume i Betty Williams-, a més de la Fundació Nelson Madela, l’expresidenta d’Irlanda Mary Robinson, l’exprimer ministre irlandés Albert Reynolds, el cap de Gabinet de l’exprimer ministre britànic Tony Blair, Jonathan Powell, o l’exsecretari general de l’Interpol Raymond Kendal.
En aquest sentit, em sembla preocupant i poc constructiva la posició dels dos principals partits espanyols, pròpia d'una actitud poc oberta i dialogant i que evidencia una manca de disposició a la resolució democràtica del conflicte polític entre el País Basc i l'Estat espanyol. Malgrat que el Govern espanyol consideri insuficients els passos donats, crec que hauria de posar fi a l'actitud immobilista i poc dialogant que manté. Per arribar a la pau i al respecte a la voluntat dels ciutadans calen passos de les dues parts. No hauríem de permetre, doncs, que la lògica prudència impedís un objectiu tan anhelat com el de la pau.
Hi ha una gran diversitat de gestos que el Govern espanyol podria dur a terme per fer avançar ara el procés de pau: per exemple, la suspensió cautelar dels processos judicials seria una bona notícia, com també ho seria l'estricte compliment de la legislació penitenciària vigent i, per tant, l'apropament dels presos, així com la garantia que totes les llistes electorals podran concórrer en les properes eleccions.
La pau exigeix valentia. La pau mereix valentia. A la pau, i a la normalització política del País Basc, només s’hi arribarà amb generositat de totes les parts.
Crec que tens tota la raó , com sempre. Jo penso que l'actitut de Catalunya davant la manca de respecte de l'estado ha impulsat als partits vascos a replantejar-se la seva supervivència, si més no els negats a existir per imperativo legal? i que podrien si es legalitzéssin fer més feina per el país, que ha aconseguit eta amb el seu terrorisme inefiças?
avís legal En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.
757 lectures
imprimir
enviar a un/a amic/ga
compartir
oriol@junqueras.cat
Un comentari
alto e, declaració de brussel·les, eta, govern espanyol, país basc, procés de pau
Segueix-me al Twitter
Fes-te'n admirador
