El 20 de setembre de 1792, Johann Wolfgang von Goethe i altres 35.000 soldats prussians i austríacs de primera línia i 45.000 més en el conjunt de la zona, semblen disposats a infringir una derrota decisiva als 24.000 reclutes francesos (“els estripats de Valmy”), que s'interposen en el seu camí aparentment triomfal cap a París.
La batalla comença amb un llarg intercanvi de canonades. I, després d'algunes hores, en veure que la seva artilleria no aconsegueix trencar les línies franceses, dues columnes d'infanteria aliades amb el suport de la cavalleria inicien l'assalt prop del molí de Valmy. Aleshores, però, arengats pel seu general François Christophe Kellermann i al crit de “Visca la Nació!”, els inexperts reclutes francesos llancen un furiós contraatac a baioneta calada i amb la cobertura d'un intens foc artiller contra les dues columnes enemigues que, desconcertades davant de tanta determinació, inicien la retirada cap a les posicions inicials. I, després d'un segon intent a mitja tarda, en constatar novament la ferrenya resistència francesa, els austroprussians abandonen definitivament el camp de batalla i inicien el camí de retorn a casa.
De fet, poques setmanes abans, Frederic Guillem II de Prússia havia signat un acord secret amb Rússia a esquenes d'Àustria per un nou repartiment de Polònia, un problema que li preocupava molt més que la restauració de la monarquia francesa, que recomanava el retorn a la pàtria de les tropes. Probablement, però, entre els factors més determinants d'aquesta inesperada victòria francesa, hi ha tant l'esgotament i la disenteria de les tropes aliades a causa de la seva insuficiència alimentària, com l'eficàcia de la moderna artilleria francesa i, sobretot, el coratge d'aquells “estripats” reclutes francesos, que no només lluiten pels principis abstractes de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, sinó també per les seves terres de conreu que els havien estat repartides arran dels decisius decrets del 4 a l'11 d'agost de 1789, que havien liquidat l'antic sistema feudal.
Més enllà de l'escassa transcendència militar, la batalla de Valmy va tenir un impacte psicològic enorme. Que un exèrcit reclutat a corre-cuita, indisciplinat, d'escassa experiència militar i d'evident inferioritat numèrica, derrotés tot un exèrcit coaligat austroprussià, va fer retornar la credibilitat a l'exèrcit i va facilitar l'acceptació de la conscripció obligatòria. Tal com conclou Goethe, a Valmy, “es va acabar el vell món i va començar una nova era”.
avís legal En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.
433 lectures
imprimir
enviar a un/a amic/ga
compartir
oriol@junqueras.cat
Un comentari
austríacs, francesa, Goethe, Pol, prussians, repartició, resistència, soldats
Segueix-me al Twitter
Fes-te'n admirador
