Al final del segle XIII, al Llibre Amic e Amat, Ramon Llull va plantejar el següent dilema: qui actua més erròniament, els homes que malparlen d’una persona, o l’amic que calla i no la defensa? La conclusió que apunta el filòsof és que qui no defensa el seu amic és molt més culpable que qui l’injuria.
Som en uns moments en què molts de nosaltres escoltem crítiques a Esquerra. Algunes d’elles tenen part de raó i, d’altres, són volgudament injustes. I, atès que Esquerra és plena de gent que estimo i de la qual estic segur del seu compromís sincer amb el país i amb les persones que hi viuen, em sento impel·lit, a través de les paraules de Ramon Llull, a donar el meu suport a aquests amics, companys i compatriotes. És precisament ara, quan, tant ells com el país, més ho necessiten, que vull estar més a prop de la gent de qui he après tant, d’alguns dels meus referents, dels meus mestres, dels que han estat un exemple de lluita i de coratge al meu poble, a la meva comarca i arreu dels Països Catalans. Gent com el Jordi i l’Albert que fa gairebé vint anys que militen. Gent com l’Imma, que han marxat però encara hi són. Gent com el Francesc, que mai no hi han estat del tot però que hi seran fins al final. Milers i milers de persones que hi han estat, hi són, hi tornaran, hi seran...
És per això que, després d’un període de reflexió, em vull tornar a oferir a Esquerra per presentar-me com a alcaldable del meu poble, Sant Vicenç dels Horts, en un projecte que agrupa tantes i tantes sensibilitats, amb l’objectiu de sumar i d’enfortir l’independentisme i l’esquerra nacional. Així mateix, he arribat a la conclusió que el màxim nivell d’implicació amb la gent d’Esquerra passa per compartir-hi la militància. La meva intenció, doncs, és entrar a militar a l’Esquerra Republicana de Catalunya de Macià, de Companys i de tots els militants que durant 80 anys ho han donat tot, o gairebé tot, pels alts ideals d’un país lliure i d’una societat justa.
Fins ara, el meu compromís formal amb l’esquerra independentista havia estat una col·laboració com a independent. De fet, prèviament només havia militat al sindicat universitari de l’FNEC, on vaig travar amistats de per vida. Però també va ser a l’FNEC on vaig constatar l’esterilitat de les disputes pròpies de qualsevol organització. Tanmateix, les organitzacions són indispensables per assolir els objectius polítics que tan anhelem. I per això, en aquest moments tan delicats, convido a tothom a considerar la militància a Esquerra per treballar amb honestedat, amb fermesa, amb intel·ligència i, sobretot, amb generositat i amb constància.
Enhorabona Oriol. El teu pas t'honora i ens referma en l' esperança d'un demà millor per Esquerra. També m'has decidit a fer el pas i els propers dies em donaré d'alta. Una abraçada i salut!
Hi ha persones que no entenen l'evidència, tothom té el dret de fer amb la se va voluntat el que cregui més convenient i ningú s' ha de posar en contra d'ell, només faltaria.
Qui són aquestes persones? militans d'esquerra? i un ou. L'Oriol ha donat el seu punt de vista sobre ERC i per ser ELL qui és té tota la credibilitat del món, això no es pot dir de molta gent, que ataca sense veure més enllà de la seva rucaria.
Si Oriol, tots a una per ERC i per Catalunya, el temps posarà le... Llegir més
Gràcies Oriol, ja hi erets però ara encara més, i més en el moment actual quan ens necessitem més que mai els uns als altres. Una magnifica data per anunciar la teva militancia. Visca Catalunya i Visca Esquerra Republicana de Catalunya
avís legal En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.