Estrenada al Romea el 22 de març de 1908 per la Companyia de Jaume Borràs, Puig i Ferreter assoleix una de les temptatives més reeixides al voltant del conflicte col·lectiu i individual, per bé que un bon gruix de la crítica assenyala La dama enamorada, estrenada el mateix any, com la millor de la seva obra teatral.

L’acció transcorre a l’inici del segle XX en un poble de l’interior de Catalunya. Com en altres indrets, la sequera fa estralls en l’agricultura i en la ramaderia i condemna els habitants a la misèria. El drama se centra en la lluita entre dues concepcions de la natura. D’una banda, la de tradició vinculada a la religió omnipresent, que acata amb resignació les proves que Déu envia als homes, de tal manera que l’immobilisme i l’abúlia nien entre la ingenuïtat popular. I de l’altra, la científica, encarnada per l’home nou, àvid de coneixement, que aporta solucions a aquests mals designis i que pot millorar la vida d’aquestes persones. Així, se’ns representa un enfrontament i un equilibri excloents, un drama rural amb el binomi massa – individu, una de les principals característiques del Modernisme català que entronca amb el superhome nietzscheà. Un individu que vol arrencar del son letàrgic la massa sotmesa, conformista i supersticiosa, que roman endarrerida servint interessos oligàrquics.

El conflicte generacional, tan punyent en l’obra, és un tema habitual en tota la seva producció, com a Desamor (1912), així com també els contextos socials en conflicte, com ara a La dolça Agnès (1914).

Puig i Ferreter duu a escena la innovació i l’originalitat dels dramaturgs modernistes que trenquen amb la tradició del teatre de la Renaixença i hi introdueixen els corrents, les tendències i els mètodes dels grans escriptors i dels dramaturgs europeus del moment. D’alguna manera, Puig i Ferreter beu de la concepció modernista de la natura, a grans trets, concebuda com una força cega i tel·lúrica. L’autor dramàtic actua com a desvetllaconsciències, bo i conreant un teatre d’idees, d’incidència social, de denúncia, de conscienciació, d’aprofundiment, pedagògic, psicològic i realista, que cerca un millorament moral i una catarsi en l’espectador actiu i intel·ligent.