Quan Pere III el Cerimoniós va reincorporar el Regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa l’any 1343, el rei Jaume III de Mallorca es veié obligat a fugir cap a França, amb un còdex que seria d'un valor incalculable per a Europa: el Leges Palatinae (Lleis de Palau). El manuscrit passà d’una mà a l’altra i, amb el seu pas, anà deixant petjada en la regulació de la vida a la cort francesa i d’Europa en general. Des dels papes d’Avinyó, passà per les mans dels reis de França i dels ducs de Borgonya. Fins que, finalment, el Leges Palatinae arribà a Brussel·les, on actualment es conserva a la Biblioteca Reial d’aquesta mateixa ciutat. A banda del còdex original, però, també n’existeix una edició facsímil elaborada per Joan Domenge i Mesquida.

El Leges Palatinae encarna el primer manuscrit cerimonial d’Europa que regula la vida a la cort i que va inspirar amb el seu pas el Vell Continent. Les diferents corts d’arreu d’Europa en van prendre exemple en les centúries posteriors. Així, el 1334, a partir d’una traducció del llatí d’aquestes Leges Palatinae, el mateix Pere III promulgà unes noves Ordinacions sobre lo regnat de tots los oficials de la Cort per no deixar a l’atzar l’organització de la vida cortesana. En aquestes disposicions s’hi establia, per exemple, el protocol palatí però, també, altres celebracions de caire religiós com ara la del Diumenge de Rams o la del Divendres Sant. Es tracta d’unes Ordinacions de gran importància, fins al punt que, precisament la seva creació, significa l'origen del sobrenom amb el qual Pere III ha passat a la història: el Cerimoniós.

Recentment, la universitat alemanya de Trier ha celebrat el Leges Palatinae com el text fundador dels documents del seu gènere, destinat a establir l'organigrama i el protocol que devia seguir la cort d'un regne. El còdex, promulgat per Jaume III a Palma el 9 de maig de 1337, es componia d’un conjunt de lleis que governaven el funcionament de la cort reial del Regne de Mallorca. Les cerimònies, típiques del món antic i de l’imperi Bizantí, havien caigut en l’oblit, però van reaparèixer amb Jaume III quan va redescobrir la possibilitat d’organitzar les actuacions internes i externes d’un regne.

Així doncs, el Leges Palatinae representa una primícia europea del bon govern del Continent, com exposaren a la Universitat de Trier. Suposa, per tant, la primera vegada que apareix la figura del ministre i que s’especialitzen els diferents oficis del governar: canceller, mestre racional, cambrer i camarlenc.