És precisament per culpa del PP i del PSOE que estem en crisi. Són les inversions en AVEs faraònics, en aeroports fantasmes com el de Ciudad Real, o en ministeris fantasmes com el de Cultura o el d’Educació les que amenacen l’Estat del Benestar a Catalunya. És també, i de forma molt especial, pel dèficit fiscal que els catalans estem passant una situació complicada –i, per a moltes famílies, dramàtica.
Que ara, a més a més, vinguin el PP i el PSOE i carreguin a les espatlles dels catalans la limitació del deute és totalment inacceptable. És intolerable que, per complir un dèficit del 0,4% del PIB, qui hagi de fer més esforç hagi de ser Catalunya, i que en canvi, sigui l’Estat espanyol qui tingui més marge (segons el pacte entre PSOE i PP, l’Estat podria tenir un dèficit del 0,26% del PIB, i les autonomies d’un 0,14%. Els ajuntaments, malgrat la quantitat de serveis que presten i el mal finançament que reben, haurien de tenir un dèficit 0%!).
L’Estat és qui té més capacitat de reducció del dèficit. Començant per la retallada de la despesa militar. Alemanya l’ha reduïda en un 40%. Què espera l’Estat espanyol a fer el mateix? Què espera l’Estat espanyol a aturar la xarxa de l’AVE? Què espera el Govern espanyol a reduir ministeris que no tenen competències com el de Cultura o Educació?
La Generalitat de Catalunya és la que proporciona la immensa majora de serveis socials. Per tant, qui ha de reduir més el dèficit és el Govern espanyol. Els catalans ja no podem fer més esforços. Nosaltres, si fóssim independents, tindríem superàvit i, possiblement compraríem deute espanyol, en comptes de passar les singladures que passem per culpa de la gestió pèssima dels partits polítics espanyols.
Per cert, sobre la necessitat de convocar un referèndum o no, em sembla que és obvi, com a demòcrata, recomanar a l’Estat espanyol que tingui en consideració l’opinió dels seus ciutadans a l’hora de prendre decisions tan rellevants com aquesta. I també és obvi que, des del nostre punt de vista, si es limita el deute, també s’ha de limitar el dèficit fiscal. Perquè si no, l’Estat acabarà espoliant més Catalunya per complir els objectius de dèficit.
Un altre cop coincideixo plenament amb la teva anàlisi.
El que cal destacar -i em resultaria incomprensible en cas que em cregués el seu discurs de fermesa pel pacte fiscal- és que CiU, amb el poder que té avui, no ho plantegi amb contundència:
SI CAL CANVIAR LA CONSTITUCIÓ PER LIMITAR EL DEUTE, ÉS EXIGIBLE LIMITAR EL DÈFICIT FISCAL.
És més, qui exigeix aquestes mesures és en bona part Alemanya. En aquell país, civilitzat, aquesta limitació del dèficit fiscal existeix.
avís legal En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.
1249 lectures
imprimir
enviar a un/a amic/ga
compartir
2 comentaris
dèficit fiscal, dèficit públic, deute públic, redistribu, reforma constitucional
Segueix-me al Twitter
Fes-te'n admirador
