Els canvis del darrer any a l’Eurozona, i en especial els dels darrers mesos, han estat dramàtics: rescat de Grècia, d’Irlanda, de Portugal, intervenció “de facto” d’Espanya, i una gran incertesa sobre el futur a curt i mig termini de l’euro i dels estats membres de la Unió Europea.

Aquesta realitat ha enxampat els catalans en una situació d’extrema debilitat, amb un deute creixent de la Generalitat i un espoli fiscal asfixiant. Dues variables relacionades ja que gran part del deute públic català s’explica pel dèficit fiscal. Però fins i tot sense aquest doble problema els catalans continuaríem en una situació complicada pel de pertànyer a un estat com l'espanyol.

Durant els anys de la bombolla, Espanya era símbol de creixement i d’oportunitats. Però el miratge s’ha acabat i, avui, “Espanya” vol dir dubte, desconfiança, reformes incomplertes, dèficit, deute creixent...i prepotència. I així, moltes empreses catalanes solvents associades a Espanya -i de retruc, el país sencer- es veuen perjudicades pel fet de pertànyer a Espanya.

I a més, aquest entorn complex i trontolladís, debilitat per la credibilitat d’Espanya, no para d'agreujar-se. Després dels grans canvis del darrer any ningú no pot assegurar que l’Eurozona no patirà canvis notables en els propers anys. Farà fallida i/o algun estat abandonarà l’euro? Es dividiran els estats de l’euro en dos blocs, amb dues monedes diferents?

La incertesa és gran i hem d’estar preparats. En aquests escenaris, si som part de l'Estat espanyol, estarem en el bloc perdedor, el dels PIIGS, el dels incomplidors, el dels que no són de fiar. Però si no volem ser-ne part, ens hem de guanyar-nos el dret a ser entre els estats seriosos i eficients. I per això, ens cal un estat propi modern, àgil, amb governants honestos i preparats, amb unes finances públiques equilibrades, i amb un poder públic que garanteixi la igualtat d'oportunitats i que fomenti l’emprenedoria i la iniciativa privada.

El principal problema dels catalans és la crisi. I tenir un estat propi és condició necessària per sortir-ne. Però no és suficient: cal crear aquest estat referent i de qualitat. I cal transmetre al poble català que els independentistes som part de la solució perquè el projecte no és només la independència: és l’estat que volem crear.