Aquest dijous he estat cridat pel Molt Honorable President Artur Mas al Palau de la Generalitat per tractar de l'hora greu que viu el país, la gent i les nostres institucions. Les dificultats i la gravetat de la crisi que patim mereixen solucions alternatives a les que ens ha brindat el pacte entre CiU i el PP. Perquè fins ara, i malgrat tots els esforços, patiments i retallades, del pacte de CiU amb el PP no n'ha sortit cap solució concreta ni cap avenç significatiu, ni en l'àmbit econòmic, ni en l'àmbit social, i molt menys en l'àmbit nacional.
Ben al contrari, en plena ofensiva de l'Estat i del PP contra l'autogovern, veiem com el país i les nostres institucions es debiliten, tal i com demostra la no consecució de cap dels objectius plantejats: ni la rebaixa del dèficit públic, ni la reducció de l’atur amb una reforma laboral socialment regressiva. El pacte CiU-PP ha suposat un augment de les retallades i de la pressió fiscal amb uns pressupostos que no plantegen cap política d'impuls a l'economia productiva. De la mateixa manera, els canvis a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (entre altres, atorgant-ne la vicepresidència al PP) representen una clara amenaça al model d’èxit i de cohesió nacional que han dut a terme fins ara. I, des de Madrid, els fruïts del pacte CiU-PP prenen la forma d’una intensificació de l'espoli fiscal i social, per la via dels pitjors pressupostos generals que ha presentat mai l'Estat contra Catalunya, amb la negativa a pagar deutes pendents i reconeguts, o l'asfíxia i l'embat a l'autogovern que suposa l'aprovació de la Llei d'estabilitat pressupostària.
Per tot això, estem convençuts que existeixen alternatives en la forma d'abordar els problemes del país, que passen per un gir social i nacional en les polítiques que s’han seguit fins ara. Per ERC, l’única solució real i definitiva consisteix en dotar-nos d’un estat propi. Però mentre no tinguem la força institucional suficient per fer-ho, cal, almenys, plantejar de forma nítida el concert econòmic com el mínim de sobirania necessària. Sense el concert, les polítiques d'impuls a l'economia productiva per generar riquesa i llocs de treball i per salvaguardar l'estat del benestar són inviables. Tot això, sense defugir les exigències en matèria d'austeritat, però convençuts que es poden fer amb una assignació de càrregues i esforços molt més equitativa socialment, que dibuixi unes noves prioritats en la despesa i la inversió. I, al mateix temps, ens cal una política decidida encaminada a augmentar els ingressos, que faci corresponsables als bancs i als qui més tenen en el bé comú, en la línia del que han fet molts països europeus.
Amb el convenciment que s'acosta l'hora de posar la solució en mans de la gent, els catalans hem d'estar a l'alçada i confiar en la nostra força com a poble. Perquè ningú ens regalarà res, davant les dificultats no podem restar impassibles. I no deixarem d'estendre la mà a la gent i al país, perquè creiem que cal reforçar les nostres institucions en aquesta hora tan greu, començant pel President i pel Govern. Ara bé, de la mateixa forma que estenem la mà, aquesta només hi és, i només hi serà, si es tracta de construir junts el nostre futur, amb la determinació i l'audàcia pròpia dels valents.
...L´espanyolisme que impregna les institucións políticas i administrativas del gobern central, siguin al gobern o a la oposició i que lluny de esfumarse cada cop es més i més ferm, té un concepte de la administració pública tan i tan COLONIALISTE que ESCLAFARÁ PER LA FORÇA BRUTA cualsevol iniciativa per la vía de la fermesa que es prengui desde Catalunya...¡AMB EL VIST I PLAU DELS SOCIS EUROPEUS I DEL EEUU!...axí que no no mes tenim mala peça al talér, sino que estem MOLT SOLS..... Llegir més
Ja hi comentat altres vegadas que no cedirán mai res la gent de Madrid. L'expoli continuará. Estic d'acort emb l'Oriol i li donc gràcies per la seva bona feina de lluita constan defensant els nostres interesos nacionals. No m'agradaría morir sense veure la meva Patria Catalana lliure per decidir el autogovern, que segur que no será perfecte, pèro será el nostre.
Bona sort, bona feina i èxit.
Desde Catalunya Sí van sortir veus que van incorporar a un corrent polític independentista la gent que sense ser nacionalista és independentista. Ara falta sumar la gent que se sent Espanyol i que és independentista, n'hi ha molts votant a partits no independentistes.
Deprés diran que no hi ha alternatives. És ben clar no?. Gràcies ERC per ser com sou i donar la mà quan es necessàri, però es veu que no és prou gran i s'estimen més la mà dels enemics de la societat catalana, espero que us faran cas per la nostra sort, la de tots els catalans és clar i la del govern que no se'n surt de cap manera. Catalunya hauria d'estar per sobre del orgull mal entès, o ben entès?
1
1238 lectures
imprimir
enviar a un/a amic/ga
compartir
4 comentaris
Artur Mas, concert econòmic, crisi econòmica, independència, pacte fiscal
Segueix-me al Twitter
Fes-te'n admirador
