Ja més que centenari, ens ha deixat el professor Josep Lluís Bausset . I ho ha fet deixant-nos una llarga i prolífica existència –alhora que volgudament discreta com sempre asseverava Joan Fuster–, mantenint-se fidel a les seves conviccions i bregant fins al darrer dia perquè la llengua pròpia dels valencians, el català, recuperés el lloc que li mereix a la nostra societat.

 

Josep Pla categoritzava aquells personatges que considerava prohoms del país com a homenots. I de ben segur que no exagero quan qualifico el Mestre Bausset com un homenot, Josep Pla hi hauria estat ben d'acord. Amb Bausset desapareix l'últim dels signants vius de les Normes de Castelló, imprescindibles per entendre la importància de la unitat de la llengua catalana i, precisament, motiu pel qual han estat sempre combatudes pel secessionisme lingüístic d’arreu.

 

L'últim de les Normes de Castelló ens deixa. Però el seu llegat i el de tants altres, la seva empremta vital, el record inesborrable d'aquells que s'han mantingut ferms contra totes les adversitats no quedarà en l'oblit.

 

“Són els estats espanyol, francès i italià que han de reparar les injustícies perpetrades contra el País Valencià i els altres sis territoris de la nostra nació” deia el Manifest Basset-Bausset signat el 25 d'abril de 2007 per més de 100 personalitats valencianes. El document era un text d'afirmació nacional i, alhora, un sentit homenatge al general dels Maulets, Joan Baptista Basset, el fill d'Alboraia que comandava la resistència contra les tropes borbòniques al País Valencià. Però aquest manifest també era (fins i tot m'atreviria a dir que sobretot) un emocionat homenatge a un ciutadà dels Països Catalans pel seu compromís i trajectòria, el mestre Bausset, fill de Paiporta i l'Alcúdia.

 

Que en pau descansi aquest estel de tramuntana, com hauria dit el lingüista Joan Coromines, dels ciutadans dels Països Catalans. Bon viatge als guerrers que al seu poble són fidels.