Logotip d'Esquerra Republicana de Catalunya

Logotip Oriol JunqUEras


Article

Egmont

Història    

17 de gener de 2014

Comentaris Cap comentari
etiqueta culte, Felip II, Gravelines, llibertat, Sant Quintí


 
El 13 de juliol de 1558, el comte d’Egmont va obtenir una victòria decisiva a Gravelines; just un any abans, a Sant Quintí, també havia derrotat l’exèrcit francès. Dues batalles cabdals per als interessos de la Monarquia hispànica que li valdrien el nomenament d’estatúder de Flandes i d’Artois (1559). Cavaller del Toisó d’Or, cosí de part de mare de Felip II i des de sempre molt lleial al monarca, va ser un home de voluntat dialogant, que provava de solucionar els diversos entrebancs pacíficament. Tant és així que, tot i la seva condició de catòlic convençut, volia impedir la implantació de la Inquisició a Flandes i garantir, d’aquesta manera, la llibertat de culte. Aquest posicionament el va dur el 1565 a presentar-se a la cort espanyola on, des d’una tàctica premeditadament dilatòria, se’l va entretenir i se li va fer creure que les seves accions estaven ben encarrilades perquè Flandes esdevingués un lloc de tolerància i de llibertat religioses. En realitat, però, el monarca no estava gens disposat a concedir llibertat de culte als súbdits flamencs, de tal manera que Egmont se’n va distanciar.

Un any més tard, el comte s’oposava amb vehemència a la continuada destrucció d’imatges religioses que assolava el país per part dels calvinistes que consideraven excessiu el culte que els catòlics retien als seus sants i, tot i així, Felip II, a través del duc d’Alba, li va comunicar la pena de mort per alta traïció, malgrat totes les bones mostres d’adhesió i de lleialtat que el seu cosí li havia demostrat durant tota la vida.

El 5 de juny de 1568, Egmont va ser decapitat públicament a la Plaça Major de Brussel·les. Un esdeveniment que va commoure l’opinió pública europea del moment i que, dos segles més tard, va convertir el comte en el protagonista d’una tragèdia de Goethe.

La seva mort va alimentar i enfortir la voluntat de resistència dels enemics del rei d’Espanya. Si un familiar directe del rei, amic fidel, que l’havia ajudat a guanyar batalles, de profundes conviccions catòliques, acabava executat... Què en podien esperar la resta dels seus súbdits?

Potser, en més d'una ocasió, tots ells van recordar una famosa frase que Erasme de Rotterdam havia pronunciat unes dècades abans. En concret, en resposta a la invitació de visitar Castella que li havia fet l'emperador Carles V, Erasme va recordar la persecució de la Santa Inquisició contra la família del seu bon amic Lluís Vives i va concloure afirmant: "Non plaquet Hispania".



lectures 4646 lectures   Comentaris Cap comentari
Imprimir   Enviar article  

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament.
   

Més llegits

Darrers comentaris


Oriol Junqueras

Oriol Junqueras

President d'Esquerra Republicana de Catalunya i alcalde de Sant Vicenç dels Horts.

Segueix-me
al Twitter @junqueras
i al Facebook

Rep els apunts al correu



   
avís legal
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades estan emmagatzemades en un fitxer automatitzat titularitat d’Esquerra Republicana de Catalunya que té per finalitat l’enviament dels titulars del web junqueras.cat. Si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Instagram

Twitter


© 2013, Oriol Junqueras
Alguns dels drets reservats
  • Sindicació RSS
  • Troba'ns al Twitter
  • Troba'ns al Facebook
  • Troba'ns al Flickr
  • Troba'ns al Youtube