Us faig a mans l'article publicat al número 1372 d'El Temps el 28 de setembre de 2010
El dijous 30 de setembre es complien 80 dies de vaga de fam d'un ampli grup de maputxes a Xile. Alguns d'ells estan ingressats en centres hospitalaris on, a mig camí entre la vida i la mort, reben tractament en contra de la seva voluntat. Amb aquesta actuació defensen les seves terres ancestrals i protesten contra la militarització del seu territori, contra l'aplicació de la llei antiterrorista i contra els judicis davant dels tribunals militars.
Continua llegintUs reprodueixo un article publicat amb Helena Moliné i Rodes per a l'ACPG l'octubre del 2008
Continua llegintVull expressar-vos el meu dol per la mort del pedagog, del mestre i del crític literari Joan Triadú. Fill d’una família humil del Ripollès, de pare i mare analfabets, Triadú es va convertir en un referent de la cultura catalana, i també en un exemple de la lluita contra el franquisme. Triadú va arriscar la seva integritat física i el seu futur professional donant classes de català d’amagat a casa seva durant la dictadura, entre moltes altres coses.
Continua llegintUs adjunto un post en què explico que el Comitè de Pressupostos del Parlament Europeu vota en contra del finançament de les corrides de toros.
Us reprodueixo un article escrit amb Helena Moliné i Rodes per a l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta al novembre del 2009 sobre el Festival de Tardor de Catalunya.
La tasca parlamentària a l’Eurocambra és, sovint, una feina de formiga, és a dir, que una sola acció es nota poc i no és noticiable als mitjans de comunicació, però en canvi, l’efecte acumulat al cap d’un temps resulta important. Deixeu-me posar un exemple: la Comissió de Cultura del Parlament Europeu i, posteriorment el plenari, ha aprovat un informe titulat ‘Periodisme i nous mitjans’ (pdf) que pretén acostar les institucions comunitàries a la ciutadania a través de la comunicació pública.
Continua llegintLa vaga d’avui, és cert, no servirà per resoldre la crisi econòmica ni tampoc per restablir els drets laborals dels assalariats. Tot i així, crec que la protesta és més que legítima atesa la pèrdua de renda real dels ciutadans en els darrers 10 anys, i de la transferència de renda dels assalariats cap als bancs que, en aquest mateix període, han obtingut uns beneficis exorbitants. Hi ha casos flagrants, com les SICAV (Societats d’Inversió de Capital Variable), que tan sols paguen un 1% d’impostos mentre que les empreses paguen més d’un 30%.
Continua llegintUs faig a mans l'article publicat al número 1370 d'El Temps corresponent al 14 de setembre de 2010
Escrits al vol |
|
|
|
|
|