Oriol Junqueras
Eurodiputat des del 7 de juny de 2009, liderant una coalició d'Esquerra, BNG, Aralar, EA, Entesa per Mallorca, Chunta Aragonesista i la Confederació Verds.
oriol@junqueras.cat
Us reprodueixo l'article escrit amb en Jaume Torres i Garriga per a l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta al juliol de 2009 sobre el procés d'industrialització a Catalunya
Continua llegintL’independentisme fa molts anys que treballa incansablement. Centenars de milers de persones, des de tots els nivells, han fet esforços, de vegades petits de vegades grans, per aconseguir un país lliure que prosperi. Des de parlar amb el veí de l’escala sobre política per mirar de convèncer-lo, fins a fer d’activista en un partit polític o en una entitat de la societat civil; des de crear petits negocis o grans empreses amb seu a Catalunya en moments difícils, fins a esforçar-se treballant a l’administració pública amb l’esperança que l’esforç servirà per millorar la societat, i malgrat que la recompensa sigui tan intangible.
Continua llegintLa Presidència espanyola del Consell de la UE ha estat altament negativa. En tots els sentits. Pel que fa a l'economia, el Govern espanyol ha estat incapaç de liderar la sortida de la crisi econòmica. Zapatero senzillament no ha participat en el debat sobre la regulació del mercat financer. Quant a la projecció exterior de la Unió Europea, el balanç no podria ser més dolent: s'han suspès múltiples cimeres d'alt nivell, com per exemple la UE-EUA o l'euromediterrània.
Continua llegintArticle escrit amb Helena Moliné i Rodes per a l'ACPG el juliol de 2008 sobre el dramaturg rus Anton Txèkhov
En aquest moments, la principal font de creixement del PIB global no són les economies més avançades, sinó les emergents, que ja han expressat la seva preocupació pels alts nivells d'endeutament dels països industrialitzats. En concret, aquest any, dins del G20, el deute agregat dels països industrialitzats representarà el 107,7% del seu PIB, mentre que el de les economies emergents només serà del 37%.
Continua llegintA la Unió Europea, des del principi de la seva fundació, hi hagut un litigi entre els que defensen que els estats guanyin poder en la presa de decisions, i els que propugnen que sigui la Comissió i el Parlament els que tinguin més pes. És la vella dicotomia entre els intergovernamentalistes i els comunitaristes. Esquerra sempre ha defensat una posició comunitarista, perquè creiem que hi ha d’haver una esfera on es prenguin mesures pensant en el bé del conjunt de la Unió.
Continua llegintElaborem una eina per poder gestionar millor el país, l'estatut. La treballem, la lluitem, la consensuem, surt a empentes i rodolons, ens la retallen a Madrid, però malgrat això els catalans decidim tirar-la endavant. És intolerable que el Constitucional es carregui el pobríssim finançament que havíem aconseguit, que es carregui els articles sobre llengua, sobre el poder judicial a Catalunya, i un llarg etcètera.
Continua llegintEn la cimera del G-20 d'aquest passat cap de setmana, el president dels EUA, el primer ministre indi i el ministre brasiler d'economia han expressat el seu temor que un excés de rigor a Europa representi una amenaça per al creixement econòmic mundial. En concret, Obama ha afirmat que “estem treballant per impulsar un creixement sostenible a llarg termini que generi ocupació”, però “un ajustament sincronitzat en vàries grans economies pot dificultar la recuperació”, de la mateixa manera que, en sentit contrari, “no implementar la consolidació quan sigui necessària pot minar la confiança i erosionar el creixement”.
Continua llegintAvui estic content. Hem aconseguit que el Parlament Europeu retiri els símbols franquistes de la Constitució espanyola exposada a l'edifici de l'Eurocambra. Feia més de deu anys que hi eren, i cap diputat espanyol hi havia fet objecció. En dues cartes que vaig enviar al president del Parlament, Jerzy Buzek, li vaig indicar que en el text constitucional exposat s'hi podia veure perfectament els elements franquistes del jou, les fletxes i el lema 'Una, grande y libre'.
Continua llegintEn general, en els darrers tres anys, els estats europeus han intentat combatre la crisi a través de la despesa pública. Malauradament però, el dèficit públic ha crescut molt més de pressa que l'economia. I, per tant, els mercats han deixat de confiar en la possibilitat que la recaptació fiscal pugui pagar els actuals nivells d'endeutament. De tal manera que, davant l'encariment de la col·locació del deute, molts estats s'han vist obligats a canviar dràsticament la seva estratègia i han hagut d'adoptar plans de consolidació pressupostària força severs.
Continua llegint
oriol@junqueras.cat
Escrits al vol |
|
|
 Segueix-me al Twitter
|
 Fes-te'n admirador
|
