Oriol Junqueras
Eurodiputat des del 7 de juny de 2009, liderant una coalició d'Esquerra, BNG, Aralar, EA, Entesa per Mallorca, Chunta Aragonesista i la Confederació Verds.
oriol@junqueras.cat
En aquests temps confusos és difícil prendre determinacions sobre els nostres compromisos presents i futurs. Ara per ara, la nostra societat no acaba de consensuar els grans objectius col•lectius, i encara menys les estratègies per assolir-los. Els partits polítics viuen una veritable ebullició de corrents i sectors. I l’anomenada “societat civil” sembla decidida a emular-los amb la creació de tota mena de plataformes.
Continua llegintEl 12 de setembre de 1213, a la batalla de Muret, Pere el Catòlic mor en combat a mans d’un exèrcit croat, convocat pel Papat i impulsat pel rei de França. Aquesta derrota tanca definitivament les portes a la presència catalana a Occitània. A partir d’aquest moment, els catalans reorienten el seu futur, projectant-se Mediterrània enllà i sobre les taifes andalusines del Llevant de la Península Ibèrica.
Continua llegintIntenteu imaginar la matinada del 15 d’octubre de 1940. Esteu presoners en una cel•la. Fa poca estona que heu redactat el vostre testament. A l’exterior del calabós, unes passes s’acosten pel passadís. S’aturen. Ara són els forrellats els que trenquen el silenci de la nit. S’obre la porta. Us venen a buscar. D’aquí una estona, us afusellaran.
Continua llegintAmb motiu del 300 aniversari de la caiguda del Roser de Lleida, el 12 d’octubre de 1707. Els Països Catalans (i el conjunt de la Corona d’Aragó) van incorporar-se a la Guerra de Successió espanyola en un intent de garantir el seu futur polític i econòmic.
Continua llegintEl 3 d’octubre de 1867, el teló del Teatre Romea s’alça per primer cop. L’obra que amenitza aquesta màgica nit d’inauguració és La rosa blanca de Frederic Soler (conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra). Durant segles, el teatre havia estat una activitat malvista pel poder. I Barcelona havia gaudit d’un únic recinte: l’actual Teatre Principal.
Continua llegintEl 15 d’agost de l’any 1.057, Macbeth és derrotat i assassinat a la batalla de Lumphanan. Amb el pas del temps, aquest rei escocès acabarà esdevenint el paradigma de l’ambició i de la paranoia, que tantes vegades sembla acompanyar –quasi inevitablement– a aquells que ostenten el poder. I, fonamentalment, aquesta estigmatització és responsabilitat de William Shakespeare, amb una obra datada el 1606 i modificada substancialment el 1615 per Thomas Middleton, amb l’afegitó d’algunes escenes extretes d’un text propi, titulat La bruixa.
Continua llegint“De tants com en manquen duem la memòria de lo que sofriren, -de lo que hem sofert-, de la trista lluita sense fe ni glòria d’un poble que es perd. Germans que en la platja plorant espereu, ploreu, ploreu!”. D’aquesta manera, al "Cant del retorn", Joan Maragall es plany dels gairebé 60.000 soldats espanyols morts en la Guerra de Cuba. Malgrat aquells 60.
Continua llegintL’1 d’agost de 1492 és la data d’expulsió definitiva dels jueus “hispànics”. En les llengües judeoromàniques, la Península Ibèrica s’anomenava Sefarad. Per tant, els seus habitants jueus –i els seus descendents escampats per mig món– eren –i seran– coneguts com a sefardites. Amb tot, els jueus catalans mai s’autodenominaren així; i amb aquest gentilici tan sols designaven els jueus del centre i del sud de la Península.
Continua llegintA la seva mort, el 19 de juliol de 1374, Francesco Petrarca va deixar-nos en herència un fabulós llegat “humanista”, sobre el qual s’ha fonamentat bona part de la cultura europea fins als nostres dies. L’humanisme de Petrarca és fruit de la síntesi entre la tradició cristiana i el redescobriment de la cultura grecollatina. Un cristianisme fervent i genuí.
Continua llegint“Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests drets hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat”. Amb aquestes paraules, el 4 de juliol de 1776, els nord-americans proclamen la seva secessió respecte al Regne Unit. En la Declaració d’Independència, Thomas Jefferson exposa la voluntat col•lectiva d’emancipació i organització política dels Estats Units d’Amèrica: la sobirania popular, el dret a escollir la pròpia representació política i el dret a deposar el poder públic, quan sigui injust o ineficaç.
Continua llegint
oriol@junqueras.cat
Escrits al vol |
|
|
 Segueix-me al Twitter
|
 Fes-te'n admirador
|
