El fet cultural s’ha constituït al llarg de la història per la unió de voluntats pròpies que ha suposat la suma de les identitats col·lectives dels pobles i de les nacions. Actualment la cultura és a Europa un actiu de desenvolupament i progrés social, econòmic i d’innovació molt important, malgrat que no està essent reconegut com a tal per l’agenda prioritària d’acció i disseny de les polítiques actives de la Unió Europea.


El fet cultural s’ha constituït al llarg de la història per la unió de voluntats pròpies que ha suposat la suma de les identitats col·lectives dels pobles i de les nacions. Actualment la cultura és a Europa un actiu de desenvolupament i progrés social, econòmic i d’innovació molt important, malgrat que no està essent reconegut com a tal per l’agenda prioritària d’acció i disseny de les polítiques actives de la Unió Europea. Esquerra defensa la creació d’un pla general de suport a la cultura a nivell de la Unió Europea en totes les seves vessants: creació, distribució i consum; que sigui dut a terme mitjançant la creació d’un Consell Europeu de la Cultura, des del qual totes les cultures europees tinguin veu i vot i participin d’una política comuna cultural a nivell continental.

La llengua catalana és un component indestriable i fonamental en la definició de la comunitat catalana que ha de ser mantinguda i fomentada en qualsevol projecció internacional de la nostra cultura i la nostra societat. Per factors històrics i polítics la nostra llengua ha perdut una part important de les posicions d’ús oficial i, fins i tot, interpersonal, que havia mantingut. Esquerra, davant la realitat lingüística múltiple que comporta una ciutadania dels Països Catalans procedent d’arreu del món, reconeix la llengua catalana com l'única vertebradora d’una comunitat lingüísticament unida per una llengua comuna; amb l’excepció, és clar, de l’especificitat d’era Val d’Aran, i les comarques valencianes de parla castellana. A la Unió Europea, Esquerra ha de vetllar per impedir que hi hagi un ordre administratiu poc respectuós amb la voluntat de les col·lectivitats nacionals europees en l’àmbit de les llengües pròpies, per tal d’avançar cap a la recuperació plena dels usos públics i oficials de la nostra llengua nacional dels Països Catalans.


PROPOSTES

Polítiques culturals: desenvolupar polítiques culturals actives a través d’un Consell Europeu de la Cultura amb facultats per dur a terme projectes de desenvolupament cultural.

Diversitat: defensar la diversitat cultural a la Unió Europea mitjançant polítiques de suport a la creació, la difusió i l’intercanvi transfronterer. Elaborar la carta dels drets culturals i d’accés a la informació dels ciutadans i ciutadanes de la Unió.

Difusió del patrimoni: desenvolupar polítiques actives per a la conservació del patrimoni històric i cultural mitjançant actuacions decidides i comunes per a la conservació del patrimoni arquitectònic, documental i museístic, i la informatització dels seus arxius històrics.

Mitjans de comunicació: fer realitat la llibertat de prestació de serveis en matèria d’emissions de televisió mitjançant la reforma de la normativa europea sobre «televisió sense fronteres»; de forma que obligui els Estats membres a reservar i atribuir, sense necessitat de concurs públic previ, freqüències radioelèctriques suficients per a les emissions transfrontereres de televisió per part de les emissores que vulguin emetre sobre territoris veïns i compleixin amb els criteris de la directiva.

Propietat intel·lectual: introduir mesures correctores en les directives existents, per tal d’afavorir la difusió de les obres culturals en aquelles activitats sense afany de lucre, especialment en allò que fa referència a l’educació, la difusió cultural i les tradicions populars; i garantir la protecció dels programes informàtics mitjançant el sistema de drets d’autor com fins ara, i no a través de les patents.

Llengua: afavorir la inclusió de les llengües europees no oficials en els programes europeus que tenen com a objectiu l’aprenentatge i la difusió de les llengües. Atesa l’especificitat del català dins el territori de la Unió Europea (per pes demogràfic i producció cultural), vehicular iniciatives de reforma legislativa al Parlament Europeu que possibilitin dotar la llengua catalana d’un estatus d’ús oficial superior a l’actual.