La barreja de crisi econòmica, d’identitat i de creixement que pateix Europa en aquest moment històric ve de lluny. Ni el fracàs del Tractat Constitucional ni la darrera ampliació de la Unió no es poden considerar com les causes d’aquest impàs, sinó més aviat com una conseqüència. El problema de la Unió ha estat i continua essent la diversitat de projectes entre els estats membres i la manca de voluntat per fer una aposta més ferma a favor d'unes institucions europees més fortes i àgils que permetin actuar amb una sola veu i en una direcció clara.

La barreja de crisi econòmica, d’identitat i de creixement que pateix Europa en aquest moment històric ve de lluny. Ni el fracàs del Tractat Constitucional ni la darrera ampliació de la Unió no es poden considerar com les causes d’aquest impàs, sinó més aviat com una conseqüència. El problema de la Unió ha estat i continua essent la diversitat de projectes entre els estats membres i la manca de voluntat per fer una aposta més ferma a favor d'unes institucions europees més fortes i àgils que permetin actuar amb una sola veu i en una direcció clara.

El sistema institucional de la Unió, caracteritzat pel marcat caràcter intergovernamental del procés de presa de decisions, ha dificultat la creació d’una unió política i ha allunyat Europa de la ciutadania. El Parlament Europeu, malgrat ser l’únic òrgan escollit directament pels ciutadans i ciutadanes europeus, no pot atenuar, ara per ara, la sensació de manca de legitimitat que plana sobre l’opinió pública, perquè no existeixen veritables partits polítics europeus que puguin ser identificats pels ciutadans i per les ciutadanes com a representants de programes concrets. El fet que el Parlament Europeu no pugui escollir el president de la Comissió o que no tingui dret d’iniciativa legislativa devalua també la importància de l’eurocambra per a la ciutadania. El Comitè de les Regions continua essent un organisme merament consultiu format per ens diversos i dispersos, que no diferencia entre ciutats, regions i veritables nacions sense estat.

A Brussel·les s’aproven un gran nombre de polítiques públiques, moltes de les quals afecten àmbits que són de competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu, és fonamental que s’implementin les vies de participació a les institucions europees que garanteixin la representació directa dels interessos catalans; actualment la representació catalana està sota el control de l’Estat, i a mercè de la voluntat del govern espanyol i de les conjuntures polítiques a les Corts Generals.

Finalment, un dels àmbits prioritaris en què cal treballar és el del respecte a la subsidiarietat, establint mecanismes que permetin a Catalunya participar de manera directa en el control de l’aplicació d’aquest principi.


PROPOSTES

Cal reforçar els poders del Parlament Europeu i estendre el seu àmbit de competències al màxim de matèries possibles inclosa la política exterior i de defensa i, en general, les reservades fins ara a les decisions intergovernamentals.

Els diferents nivells de govern, per exemple, Unió Europea, estats, entitats subestatals d'àmbit «regional», municipis, etc., han de tenir diferents nivells de competències amb el mateix grau de cooperació i sense estructures jeràrquiques, constituint una veritable xarxa de governança.

Convé aplicar plenament el principi de subsidiarietat, que ha de comportar que allò que pugui gestionar un òrgan inferior no sigui atribuït a una instància d'abast superior. Cal que l'aplicació d'aquest principi no s'aturi al nivell estatal, sinó que s'estengui als nivells regional i local.

És necessari articular mecanismes bilaterals per participar en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus, en aquells àmbits on la Generalitat hi tingui competència exclusiva.

Avançar cap a un únic sistema electoral per al Parlament Europeu en tot el territori comunitari, de conformitat amb el principi de proporcionalitat i en el que hi tinguin representació directa els pobles i les nacions.

Reforçar la democràcia paritària. En aquest sentit calen accions més decidides per incrementar la participació social i política de les dones, així com la seva presència a les institucions de la Unió Europea.

Cal que el Parlament Europeu aprovi mesures per tal que l’accés a la Justícia sigui per tothom, sense deixar-la a criteris o consideracions econòmiques i de les regles del mercat.

Ha de ser acollida definitivament pel Parlament Europeu la comunicació de la Comissió al Consell i Parlament Europeu, de l’any 2005, sobre reconeixement mutu de les resolucions judicials en l’àmbit penal.

Impulsar mesures per la posada en marxa d’una plataforma telemàtica judicial per la interconnexió amb les diferents bases de dades, per totes les jurisdiccions, entre tots els estats membres de la UE, per agilitzar l’intercanvi d’aquestes dades, registre civil, antecedents penals, reclamacions econòmiques, etc., i aconseguir una més ràpida i efectiva execució de sentències dictades pels tribunals dels estats membres.

Impulsar la cooperació entre les diferents regions i nacions sense Estat de la Unió Europea, incrementant el percentatge del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) destinat a la cooperació interregional a través de programes com l’INTERREG.

Potenciar els instruments i organismes de cooperació regional transfronterera com la Comunitat de Treball dels Pirineus, l’Euroregió o l’Eurodistricte, especialment pel que fa a la cooperació entre el Principat i la Catalunya Nord, facilitant l’articulació de projectes i programes conjunts.

Consolidar la figura de la Comunitat de Treball dels Pirineus com a Autoritat de Gestió del Programa Operatiu de Cooperació Transfronterera Espanya-França-Andorra més enllà del l’any 2013.

Potenciar el paper de l’Euroregió com a Agrupació Europea de Cooperació Territorial, així com la seva capacitat de liderar projectes europeus.