Europa es troba en un moment de crisi, una barreja de crisi econòmica, d’identitat i de creixement. La integració econòmica no s’ha acompanyat d’un major impuls de l’Europa social. Això comporta l’aparició de nous reptes, cal adoptar mesures per facilitar l’harmonització de les polítiques socials, establint uns mínims de protecció i de justícia social per a una societat cohesionada.

Europa es troba en un moment de crisi, una barreja de crisi econòmica, d’identitat i de creixement. La integració econòmica no s’ha acompanyat d’un major impuls de l’Europa social. Això comporta l’aparició de nous reptes, cal adoptar mesures per facilitar l’harmonització de les polítiques socials, establint uns mínims de protecció i de justícia social per a una societat cohesionada.

La integració europea ha de servir per assegurar i enfortir el futur del model social europeu i de les estructures i programes de protecció i benestar social, actualitzant-los en aquells aspectes que siguin necessaris. Cal fer front als reptes globals —canvi climàtic, envelliment de la població, fluxos migratoris, desigualtats entre persones i territoris, competitivitat econòmica— sense que ni els drets ni la protecció social en surtin perjudicats. Cal aprofitar l’actual situació de recessió econòmica per establir unes bases de prosperitat més sòlides i estables. No es tracta només de prendre mesures ràpides per evitar un col·lapse econòmic a curt termini, sinó que es tracta d’avançar cap a un nou model de futur més sòlid, menys volàtil i més sostenible. Un nou model que freni l’especulació financera i millori els mecanismes de regulació i de supervisió dels mercats financers; que aposti per sectors de futur, amb més valor afegit i menys depredació de recursos i de territori; i que inverteixi decididament en la formació de capital humà i en recerca, desenvolupament i innovació. Una resposta europea a la crisi, amb una proposta ambiciosa de reforma del sistema financer internacional, reforçaria la posició de lideratge europeu en l’economia global.

Economia del coneixement i la innovació: L'objectiu del Consell Europeu de fer de la de la Unió Europea l’economia basada en el coneixement més sostenible i competitiva de tot el món el 2010, s'ha concretat en dues grans pedres angulars: l’Espai Europeu d’Educació Superior i l’Espai Europeu de Recerca. L’estancament de la despesa en recerca i desenvolpament en el Sistema Europeu d’Universitats i el bloqueig de certs països —com ara l’Estat espanyol— a una normativa comuna de patents universitàries fa que les prioritats de la política europea d’R+D no s'ajustin del tot amb les fortaleses del sistema català. Esquerra ha de ser present a les institucions europees per tal de garantir els interessos de Catalunya en l’elaboració del proper Programa Marc on es fixaran els recursos econòmics i s’identificaran les línies estratègiques i les prioritats en el camp de la recerca, que es durà a terme en aquesta nova legislatura europea.

Agricultura, ramaderia i pesca: Les eleccions al Parlament Europeu tenen una importància cabdal pel món rural i pesquer de Catalunya. A nivell europeu es prenen decisions fonamentals sobre política agrària, pesquera i alimentària i Catalunya ha de fer sentir la seva veu pròpia. Els estats membres tenen un pes decisiu en la formulació de la política agrària comuna, i la posició de l’Estat espanyol sovint no coincideix amb els interessos i necessitats del sector rural i pesquer català. Només mitjançant parlamentaris d’Esquerra al Parlament Europeu el nostre model agrari i pesquer pot ser defensat adequadament davant les institucions europees.

Esquerra aposta per aprofundir en les reformes de la política agrària europea orientant-la de tal manera que es faci possible la viabilitat econòmica del sector agrícola, la pervivència de les zones rurals i la sostenibilitat ambiental, fent-ho compatible amb el procés d’obertura internacional dels mercats agrícoles, ramaders i pesquers. Al mateix temps, cal enfortir la protecció dels consumidors, garantint la qualitat i la seguretat dels aliments, tant d’aquells produïts a Europa com dels que hi són importats. El procés de transició que la Política Agrària Comuna (PAC) ha patit en la darrera legislatura ha acabat definitivament amb els ajuts a la producció i ha reorientat les prioritats cap al foment de la competitivitat i el desenvolupament rural, per tal d’incentivar el creixement econòmic, l’ocupació i el desenvolupament sostenible, d’acord amb els objectius establerts per l’estratègia del Tractat de Lisboa.

En aquest sentit, els nous instruments financers de la PAC tendeixen a premiar el respecte al medi ambient, la preservació del paisatge i la qualitat dels productes enfront de la quantitat. La qualitat de la producció agrària és la clau per incrementar la competitivitat del sector agrari davant dels nous competidors estrangers, més competitius en termes de quantitat.
Des d’Esquerra coincidim amb els nous plantejaments de la política agrària comuna en la mesura que s’orienten cap a la protecció de la petita i mitjana pagesia, imprescindibles per l’equilibri i la conservació del territori, enfront dels grans productors. No obstant això, cal reforçar encara molt més les mesures que garanteixin la viabilitat i la competitivitat de les explotacions agràries familiars, especialment en sectors de vital importància per la pagesia catalana com l’hortalissa, l’olivera, la vinya, l’arròs o la fruita seca.

Seguretat alimentària: En el marc d’un mercat únic europeu de productes agroalimentaris, la Unió Europea és l’autoritat responsable d’impulsar les mesures necessàries per garantir la qualitat i la seguretat alimentària de tots els productes que circulen per la Unió. Per a això calen mesures que estableixin estàndards de qualitat i controls que evitin possibles riscos per a la salut dels consumidors.

Esport com a factor socialitzador: Catalunya és un país que sempre ha tingut molt clar el paper social i la importància econòmica de l’esport, així com el seu potencial de projecció internacional del país. Aquesta idea de l’esport, però, no és inclosa per la UE fins l’any 2007 amb la ratificació del Tractat de Lisboa, que va subratllar que l’esport, en totes les seves vessants, ha de romandre dins dels conceptes d’autonomia, especificitat i subsidiarietat. Esquerra defensa la dedicació de més recursos i esforços a la promoció de l’esport de base, pels seus valors educatius i de voluntariat, i les seves funcions de cohesió i integració social i de promoció de la salut i el benestar de les persones. Cal una regulació general i uniforme a la UE de l’exercici de les professions de l’esport que garanteixi sobretot: el reconeixement internacional de l’esport català; el reconeixement de l'esport com a un element clau per construir ciutadania; la inversió de capital en l'esport com a element potenciador de creixement econòmic dels pobles i l’oportunitat de les persones de desenvolupar-se esportivament per tal d'enriquir el seu estil de vida.

Polítiques d’acció social: El model social europeu ha de permetre l’accés a tota la ciutadania, des de les edats més primerenques fins a l’edat adulta, a uns itineraris educatius que puguin contribuir a promoure una ciutadania activa en una societat democràtica europea. En un context internacional extremadament competitiu, les polítiques d’inversió en educació esdevenen una exigència de la societat del coneixement. Esquerra ha de lluitar per aconseguir una política europea que apropi els recursos als centres de decisió propers a la ciutadania (principi de subsidiarietat) i que combati intensament i persistentment les altes taxes de fracàs escolar, la deserció precoç en l’escolarització post obligatòria, la desocupació dels titulats i els baixos nivells de coneixements.

L’objectiu d’Esquerra és promoure a Europa la igualtat d’oportunitats i garantir la cohesió social basada en la universalitat d’uns serveis d’acollida de la població estrangera que garanteixin la seva autonomia social i personal. Hem de canviar l’agenda política de les institucions europees, que fins ara s’han centrat en les expulsions, el retorn voluntari i al immigració circular. Des d’Esquerra treballarem perquè a Europa no només es parli dels fluxos de les persones que se’n van, sinó també de les persones que es queden i del procés d’integració, o el que és el mateix, del procés de creació de nova ciutadania.
Per Esquerra, allò que uneix els ciutadans i les nacions d’Europa, més enllà de la geografia, és el compromís amb els valors democràtics, el respecte als drets humans i la voluntat d’avançar cap a un destí comú. També per això, necessitem una Europa compromesa en una salvaguarda activa dels drets fonamentals i llibertats públiques dels ciutadans i ciutadanes, i prevenir qualsevol discriminació basada en motius de sexe, procedència, creença, opinió, orientació sexual o qualssevol altra causa.

En el marc europeu, cal assegurar els drets fonamentals de gais i lesbianes, millorar els drets de les famílies i fomentar la normalització social. D’altra banda, s’ha de resoldre el greuge que les persones transsexuals tenen plantejat, assegurant-les el dret a viure plenament la seva identitat de gènere.

Pel que fa a l’especificitat de la joventut, hem de continuar potenciant la creació d’unes polítiques de joventut transversals, que impliquin el compromís de contemplar la perspectiva juvenil en les diverses polítiques. En el context de crisi l’aplicació de les polítiques de joventut és més peremptòria encara, ja que sovint és la població de la franja d’edat jove qui pateix més greument els efectes de la inestabilitat econòmica com la desocupació, la precarietat laboral, la impossibilitat d’emancipació i d’altres.

També cal tenir en consideració i donar suport al gran potencial del voluntariat juvenil europeu, que representa els valors de civisme, sobre els quals s’edifica el compromís social. La implicació dels joves en processos polítics i compromisos comunitaris de tota mena genera persones actives que han de ser la base de la societat participativa europea.


PROPOSTES

Reformes estructurals i supervisió: Europa ha de gestionar la crisi financera i econòmica de manera decidida, eficaç i unida. Les estratègies de cada estat per fer front a la recessió han de ser coordinades i coherents amb el Pla europeu per a la recuperació de l’economia, adoptat pel Consell Europeu el desembre de 2008. Aquestes estratègies han d’aprofundir en les reformes estructurals a fi de retrobar el camí del creixement econòmic al més aviat possible i fixar unes bases de prosperitat més sòlides i estables. Cal establir un sistema europeu de supervisió que detecti a temps els riscos del sistema financer i controli els productes financers més complexos i arriscats
En l’actual context, cal ser especialment curosos en evitar que les retallades dels pressupostos de polítiques socials que tendeixen a fer alguns governs europeus no comportin l’increment de l’exclusió social de les dones. Són imprescindibles polítiques eficients per lluitar contra la feminització de la pobresa. S’ha de reforçar la lluita contra l’economia submergida, que afecta principalment a les dones.

Aprofundiment dels objectius del procés de Lisboa: Cal aprofundir en els objectius del procés de Lisboa per al creixement i l’ocupació, que vol fer d'Europa l'economia més competitiva i dinàmica del món, essent l'educació, la recerca, la innovació i l'ocupació els eixos centrals d'aquest projecte. Cal garantir el futur d’aquestes reformes en la discussió sobre el futur de l’estratègia de Lisboa post-2010 i assegurar-ne una millor consecució dels objectius. L'ocupació plena i de qualitat és un dels objectius bàsics del procés de Lisboa i ha de constituir l'objectiu essencial de les polítiques comunes europees.
Les dones, segons les estadístiques, són el grup amb més estudis universitaris. En canvi, ocupen molts menys llocs de direcció i de responsabilitat que els homes i per tant, estan relegades a llocs de treball menys lucratius i menys qualificats. Al mateix temps, en igualtat de situació laboral, la remuneració de les dones és significativament inferior. S’han d’implementar, doncs, mesures per evitar desigulatat de gènere en l’àmbit educatiu i laboral, tot treballant conjuntament amb tots els agents socials per tal de fomentar els plans d’igualtat i, sobretot, facilitant l’assoliment en tots els països membres de la conciliació laboral amb la vida privada.

Petita i mitjana empresa: Cal millorar el marc reglamentari europeu per garantir a les PIME un millor accés al finançament i als mercats. També s’han de poder simplificar els tràmits administratius, tot apostant per l’administració electrònica com a eina per agilitzar els tràmits.

Tren d’Alta Velocitat: Cal Impulsar com a projecte prioritari europeu la construcció d'una línia específica de Tren d'Alta Velocitat que enllaci Elx amb Perpinyà, passant per Alacant, València, Castelló, Tarragona, Barcelona i Girona. És prioritari també potenciar la creació d’una línia específica per a trens de mercaderies, amb ample de via europeu, que vertebri tot el corredor mediterrani. Aquesta línia faria especialment competitius, com a porta sud-europea de tot el comerç amb orient, els principals ports dels Països Catalans.

Model agrari familiar: Cal defensar a Europa el nostre model agrari familiar. Els nostres productors agrícoles i ramaders no poden competir en quantitat, però sí en qualitat i en seguretat. Necessitem dotar les nostres explotacions dels recursos necessaris per tal de poder comercialitzar les seves produccions amb valor afegit, que es pot assolir amb produccions de qualitat i acostant el consumidor al productor via canals curts de comercialització.

Formació al sector agrari: Tenint en compte que la formació és bàsica en qualsevol sector productiu, en el sector agrari encara és més urgent. Aquest sector està en plena transformació i és molt dinàmic, no només cal saber fer de pagès. La nova maquinària, les noves exigències en matèria de sanitat vegetal i animal, salut i noves pràctiques fan que la formació sigui imprescindible. A més, des de Brussel·les s’exigeix un nivell formatiu que fa que a dia d’avui molts pagesos estiguin incomplint la normativa marcada per la Comissió. Al mateix temps, cal dotar els professionals del sector d’eines per a la innovació en la producció i comercialització dels productes agroalimentaris, fent més competitius els agricultors i ramaders catalans.

Gestió de l’aigua. Calen fons europeus per abordar una modernització dels regs consolidats i per garantir una utilització eficaç dels recursos hídrics segons les necessitats. Pel que fa als nous regs, s’haurien de garantir les dotacions per poder-los fer viables i adaptar-los a la realitat de les explotacions tot respectant l’entorn. S’hauria de fomentar la creació d’un organisme propi per poder gestionar tots el recursos hídrics de l’àmbit català.

Desenvolupament rural: La política agrícola ha de reforçar el pilar del desenvolupament rural. Per fer-ho, cal contibuir a diversificar les activitats econòmiques del camp, reforçant el sector serveis en àmbits com l’agroturisme, l’esport, l’excursionisme i el lleure.

Excedent alimentari: La Política Agrària Comuna ha de garantir un millor aprofitament de l’excedent alimentari del sector agrícola i ramader, mitjançant programes d’ajuda alimentària que contribueixin a pal·liar situacions de fam, pobresa i desigualtat, tant dins com fora les fronteres d’Europa.

Limitacions pesqueres: Cal un treball rigorós per garantir que les limitacions que imposi la Comissió Europea a la costa mediterrània siguin justes, s’adeqüin als recursos pesquers disponibles i tinguin el menor impacte sobre el sector pesquer. Igualment, treballarem per garantir l’adopció de mesures pal·liatives pel sector com les subvencions a les retirades d’embarcacions. La Unió Europea ha d’aportar els recursos necessaris per a la reconversió del sector pesquer a les necessitats de la indústria pesquera i del mercat. Cal fomentar els ajuts per a la modernització de les flotes i cal invertir en mecanismes de millora de la selectivitat de les arts de pesca, per evitar la captura accidental d’espècies protegides.
Convé establir les mesures necessàries per tal que el sector pesquer català lideri, dins la Unió Europea, el desenvolupament d’una política mediterrània de pesca enfront de la política atlàntica.

Etiquetatge: S’ha de fer complir la normativa europea de etiquetatge i s’ha de pressionar per tal de millorar-la i afavorir la producció agroalimentària pròpia de Catalunya. El consumidor té dret a saber d’on prové el que consumeix i els productors tenen el dret i la necessitat de diferenciar les seves produccions segures, de qualitat i respectuoses amb el medi ambient i els treballadors, de les produccions d’altres països que no tenen en compte cap d’aquests elements.

Transgènics: És summament important fer complir la legislació pel que fa als cultius transgènics. S’ha de fer una llei europea de coexistència i exigir l’etiquetatge adequat de tots aquells aliments que tenen ingredients transgènics.

Biotecnologia: Cal fer una avaluació en profunditat sobre els possibles usos de la biotecnologia en la producció agrícola com a mecanisme de seguretat alimentària.

Lideratge ambiental: La Unió Europea ha de recuperar el lideratge mundial en les qüestions ambientals, i en especial en tot allò referent a la lluita contra el canvi climàtic i els processos de mitigació i adaptació, recuperant la línia dels consensos ambiciosos en aquests temes. Donem suport als objectius marcats per la Unió Europea de cara al 2020 d’estalvi energètic, reducció d’emissions contaminants i aposta pel foment i utilització de fonts d’energia renovable (20-20-20 o 30).

Energia: Impulsarem una Agència Europea de les Noves Energies que s'encarregui de compilar el coneixement i definir les estratègies de recerca en noves energies renovables, prioritzant les que poden permetre el lideratge i la reducció de la dependència de la Unió Europea. Cal millorar les xarxes de distribució d’energia pel territori català i el manteniment de les línies per assegurar el subministrament, sobretot en les zones rurals, ja sigui a través de la xarxa general o per mitjà de la implantació de fonts d’energia renovables (parcs eòlics, forns solars, etc).

Producció respectuosa: Cal estimular nous procediments tecnològics horitzontals per produir de manera més ecològica. La política de recerca, desenvolupament i innovació s’hauria de centrar en les tecnologies més respectuoses amb el medi ambient. En aquest sentit, considerem clau la participació d’empreses i ens públics catalans en programes comunitaris finançats per la Unió Europea en l’àmbit del medi ambient i l’energia.

Marcs de relacions laborals. Cal defensar els marcs territorials de relacions laborals, sense perjudici de limitar els mecanismes que permeten el dúmping social, homologant les condicions en termes de drets pels treballadors i treballadores.

Protecció social: És propòsit d’Esquerra vetllar pel bon funcionament del procés europeu de protecció i d’inclusió social a través dels mecanismes previstos al Mutual Information System on Social Protection in Europe (MISSOC). És important incorporar l’objectiu d’establir mecanismes de solidaritat i assistència coordinats per fer front a situacions d’inseguretat o insolvència en els sistemes de protecció social.

Serveis públics: Cal vetllar per uns serveis públics universals i amb elevats estàndards de qualitat per al conjunt de persones residents a la Unió Europea. Els serveis han de ser instruments per a la igualtat d’oportunitats, el progrés i la competitivitat, i per descomptat peça clau en la lluita contra la pobresa i els fenòmens d’exclusió social.

Models sanitaris: Proposem crear un Observatori dels sistemes sanitaris públics de la Unió Euopea amb la finalitat de tendir a la convergència dels models sanitaris en els seus principis bàsics d’accés universal, gratuïtat i finançament a través d’impostos.
En la mateixa línia, cal iniciar l’elaboració d’un mapa europeu sanitari, sòciosanitari i de salut pública; identificant recursos existents, necessitats, serveis assistencials, docència i recerca.
Igualment, és important impulsar la participació dels ciutadans en el sistema sanitari i els seus òrgans de govern, i reforçar el caràcter públic i solidari tant de la gestió com de la implementació dels serveis assistencials en el sistema sanitari públic.

Salut sexual: És necessari reforçar les polítiques de prevenció en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva per evitar qualsevol tipus d’involució.

Immigració: Les persones que arriben a Europa i hi volen romandre i manifesten la seva voluntat d’arrelament seran ciutadans europeus que han de poder compartir la cultura i els valors col·lectius. Cal focalitzar les polítiques europees d’immigració sobre la gestió de l’entrada regular de població estrangera vinculada a les possibilitats reals del mercat comú de treball, també tenint en compte la previsible evolució de la població ocupada en el futur.

Esport: Cal poder garantir, a través de les directives europees pertinents, l’accés de tota la població a la pràctica de l’activitat física i l’esport.
Tots els pobles, siguin estat o no, han de tenir ple dret a participar en competicions internacionals.
Cal que els organismes europeus garanteixin accions de resolució de conflictes en tot l’espectre esportiu (d’elit, amateur, escolar i en l’esport per tothom); i també en l’àmbit de l’esport s’ha de fomentar la igualtat entre homes i dones i fer una política inclusiva, tot potenciant la integració de les minories ètniques, dels sectors socials més desafavorits i de les persones amb discapacitat.

Educació:

- Formació permanent i modernització de l’educació. Tot l'alumnat ha d’aconseguir almenys l’assoliment de les competències clau com a element fonamental per al seu desenvolupament en la societat del coneixement. Els programes d’aprenentatge al llarg de la vida han de tenir més suport i difusió per garantir que tots els països se’n puguin beneficiar al màxim possible.
Cal flexibilitzar els plans d’estudis per fer-los universalment assequibles.

- Intercanvi dels sistemes educatius. Convé potenciar els projectes europeus que incrementin el volum i la qualitat dels intercanvis escolars i de formació professional. També és necessari reforçar la dimensió europea de la formació del professorat. Igualment, les titulacions expedides per qualevol universitat de la Unió Europea han de ser homologables entre països, amb l’únic requisit d’una traducció jurada.

- Descentralització de la política educativa comunitària. Cal que els països sense estat, amb competències educatives plenes, puguin ser també interlocutors directes amb els òrgans de decisió de polítiques europees.

- Foment, en les polítiques d’universitats i recerca, dels valors de l’excel·lència científica i la mobilitat. En particular, impulsar el reconeixement del visat del personal investigador i potenciar el programa Erasmus i d’altres de mobilitat de l’estudiantat universitari.

- Facilitació de l’accés de les dones a la formació en l’àmbit de la informàtica i les telecomunicacions.

Incidència en les definicions de les prioritats i línies estratègiques universitàries de la Unió Europea, de manera que aquestes s’alineïn amb els sectors més potents del sistema català de ciència i tecnologia, o aquells que considerem més interessants de desenvolupar com a país, per tal de facilitar-ne l’accés al projectes participats i/o liderats des de Catalunya.

- Assumpció per part de les institucions europees de les polítiques de lluita contra la discriminació i per la igualació de drets, amb especial atenció al món educatiu.

Treball des de les institucions europees en pro del respecte a les persones del col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Aquest treball ha d’incloure campanyes de sensibilització i el suport a les xarxes associatives. Les mateixes institucions han de garantir la participació de les associacions del col·lectiu LGTB en l’elaboració de les polítiques i les lleis europees d’igualtat d’oportunitats.

Legislació comuna per combatre la violència de gènere en tots els estats membres de la Unió Europea

Creació d’un òrgan supranacional que gestioni les possibilitats del voluntariat. També és necessari potenciar i millorar el programa de Servei Voluntari Europeu unificant els procediments. Cal igualment millorar l’estatus social dels voluntaris, treballar per augmentar-ne el nombre i establir un visat especial per a joves voluntaris. Així mateix, convé que puguin ser reconegudes les habilitats adquirides en el treball, ja sigui a través de l’adjudicació de certificats, convalidació de crèdits formatius o altres mètodes.