En les darreres dècades, el món viu immers en el context d’una globalització cada vegada més accelerada. Un món cada cop més dominat per l’economia mundial i on les conseqüències de qualsevol fenomen es deixen sentir ràpidament per tot el planeta, tal i com s’ha demostrat arran de la darrera crisi financera global. Per fer front a tots els reptes globals que aquest nou món planteja, cal que la Unió Europea es doti d’una acció exterior coherent i cohesionada, forta i solidària, capaç d’actuar amb una sola veu al món.


En les darreres dècades, el món viu immers en el context d’una globalització cada vegada més accelerada. Un món cada cop més dominat per l’economia mundial i on les conseqüències de qualsevol fenomen es deixen sentir ràpidament per tot el planeta, tal i com s’ha demostrat arran de la darrera crisi financera global. Per fer front a tots els reptes globals que aquest nou món planteja, cal que la Unió Europea es doti d’una acció exterior coherent i cohesionada, forta i solidària, capaç d’actuar amb una sola veu al món. Cal recordar que el Tractat de Lisboa no impulsa un canvi substancial en la natura estrictament intergovernamental de la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC), ja que continua supeditant al nou alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat als designis i voluntats polítiques dels estats membres.

Pel que fa a la política d’ampliació, cal que aquesta sigui ambiciosa i generosa, però al mateix temps cal abordar les noves adhesions amb exigència i responsabilitat. Exigència pel compliment estricte dels criteris polítics de respecte a la democràcia i als drets humans, que constitueixen la pedra angular de la Unió Europea. I responsabilitat per gestionar adequadament la tensió entre l’ampliació i l’aprofundiment de la integració europea. Sense estar a l’alçada d’aquests reptes, Europa fracassarà en el somni d’assolir una Unió més àmplia, unida, eficaç, democràtica i diversa. Els mecanismes d’ampliació de la Unió no han previst el cas de la creació d’estats a partir de la independència de territoris que ja pertanyen a la Unió. Esquerra proposa l’establiment d’un protocol democràtic per tal que els nous estats sorgits a l’interior de la Unió siguin plenament reconeguts com a membres en aquests casos.

Finalment, Europa segueix mancada de capacitat de defensa real i operativa per mantenir la pau i avançar en la universalització dels drets humans.


PROPOSTES

Defensar l'exercici democràtic del dret a decidir com a instrument d'amplicació interna de la Unió Europea.

Defensar la necessitat d’articular una veritable política exterior i de seguretat comuna que abandoni la natura estrictament intergovernamental de la PESC, i que permeti projectar una acció exterior coherent i cohesionada de la Unió Europea al món.

Promoure la creació del Servei d’Acció Exterior Europea, així com d’altres instruments instituïts pel Tractat de Lisboa, que permetin articular i elevar el perfil internacional de l’acció de la Unió Europea i reforcin la seva capacitat per a actuar eficaçment en afers globals.

Impulsar un ambiciós desplegament de la Unió per la Mediterrània, hereva del Procés de Barcelona i de la més recent Política Europea de Veïnatge, amb Barcelona com a eix de capitalitat i integració d’aquest nou espai de cooperació entre les dues ribes de la Mediterrània. Alhora, cal garantir la participació i la codecisió de les nacions sense estat, els governs regionals i els governs locals en l’articulació i desenvolupament d’aquest nou espai euromediterrani.

Apostar per una política de veïnatge i ampliació ambiciosa i basada en una concepció d’Europa com a projecte obert a d’altres països del continent. Per una simple qüestió de solidaritat cal recolzar els processos de transformació d’aquells països que com Turquia, Croàcia o Macedònia desitgen arribar a formar part de la Unió Europea.

Apostar perquè la universalització dels Drets Humans sigui la primera prioritat de la política exterior de la Unió Europea. En aquest sentit, la Unió Europea ha de continuar enfortint les seves capacitats en la gestió civil i humanitària de crisis i en la prevenció de conflictes.

Garantir que la política de desenvolupament tingui el mateix nivell que les altres polítiques exteriors en l’articulació de l’acció exterior de la Unió Europea, tal i com proclama el Tractat de Lisboa.

Crear un Euroexèrcit realment europeu que no depengui de les quotes dels estats membres i eliminar l’Eurocòs, ja que ha demostrat que no funciona. Des d’Esquerra entenem que l’exèrcit europeu ha de ser una força d’interposició i de pacificació especialitzada en la resolució efectiva dels conflictes que es produeixin en el seu àmbit d’influència, sota la tutela de l’Organització de les Nacions Unides.

Defensar la necessitat d’ajustar qualsevol intervenció o pressió militar al que estigui establert en el Dret Internacional Públic. Des d’Esquerra, considerem que és important respectar l’actual marc legal internacional a fi d’evitar que els estats membres de les Nacions Unides decideixin resoldre llurs conflictes al marge de les institucions internacionals. Des de la UE s’ha de visibilitzar una sola persona com a veu de la defensa europea.

Demanar al Parlament Europeu que exerceixi un rigorós control sobre la despesa militar que realitzen els estats membres, tot rebutjant polítiques d’increment pressupostari en matèria de despesa militar i incentivant una disminució paulatina d’aquestes en benefici de programes d’investigació i recerca en favor de la pau.

Vetllar per tal que la producció i venda d’armament per part de les indústries de la Unió Europea s’ajusti a les recomanacions i prohibicions dels organismes internacionals, impedint que aquest armament pugui ser adquirit per països no democràtics i que no respectin els drets humans, ni per països amb règims autoritaris i/o amb intencions expansionistes.

Incrementar la col·laboració amb Nacions Unides i, de manera unificada, amb les tasques de pacificació, inspeccions, atenció als refugiats i distribució d'ajut humanitari.

Vetllar pel compliment del compromís de la Comissió Europea de monitoritzar la transposició i la implementació efectiva de legislació sobre igualtat de gènere basada en el cabal comunitari en els països candidats a l’accessió a la Unió Europea.

Promocionar la igualtat de gènere en les polítiques de veïnatge europeu i en les polítiques de cooperació al desenvolupmanet europees.